Cerca de notícies

Enquesta

Varietat del segle XX

22/10/2006 |

 

L'activitat discogràfica de Rattle és incessant, i amb la seva Filharmònica de Berlín signa per a Emi un remarcable registre que suma, a la coneguda suite Els planetes de Holst, l'apèndix Plutó (llàstima, ara que l'han degradat) signat per Colin Matthews i cinc asteroides a càrrec de Kaija Saariaho. Matthias Pintscher, Mark-Anthony Turnage i Brett Dean, no cal dir tots tractats de forma fastuosa per l'orquestra alemanya, en un reeixit intent d'unir nova música amb grans clàssics del segle XX. Com ho és també Stravinsky. Si la setmana passada parlàvem dels Carmina Burana, ara ho fem de l'obra que va inspirar (per dir-ho de forma fina) Orff, Les noces. Un dels millors cors del món, el de Cambra de la RIAS, un conjunt especialitzat en la música del segle XX, Musikfabrik i un molt bon director, Daniel Reuss són més que suficients per fer justícia no només a l'hipnòtic arcaisme i la força rítmica de Les noces, sinó també a l'extrema depuració de la Missa i la Cantata.

Aquesta no és l'única novetat d'Harmonia Mundi digna d'elogi aquest mes. Un recolliment diferent al de Stravinsky, el de la Música callada de Mompou, és el que permet a Javier Perianes confirmar que ja no és una jove promesa del piano, és una realitat rica en sensibilitat. El canvi de terç cap a Joshua de Franz Waxman és radical, ho reconeixem, però aquest monumental (i desconegut) oratori d'un dels grans clàssics de la música per a cinema (La núvia de Frankenstein, Sunset Boulevard, Rebecca i un llarguíssim etcètera), defensada de forma òptima davant dels micròfons de Deutsche Grammophon per James Sedares, la Philarmonia de Praga i Rod Gilfry, entre d'altres, és un botó de mostra, com les altres obres d'aquest epígraf, que en les beceroles del segle XXI no podem més que gaudir amb satisfacció de la varietat estilística que caracteritza la centúria anterior.

Xavier Cester
Avui