Cerca de notícies

Enquesta

Estrelles en acció

22/10/2006 |

 

Encara que ho vulguem (que no ho volem), és impossible resistir-se a parlar de novetats discogràfiques mozartianes en aquest 2006 d'aniversari. Les no gaire entusiasmants representacions liceistes de La clemenza di Tito han coincidit amb l'arribada al nostre DVD de l'edició d'Opus Arte que recull un muntatge ja clàssic de l'òpera de Mozart, el d'Ursel i Karl-Ernst Herrmann. Potser també hauríem d'afegir en l'autoria Gerard Mortier, perquè l'inefable gestor belga -molt recomanable el reportatge amb entrevista que li dedica aquest mes la revista Diapason- el va presentar als anys 80 a La Monnaie de Brussel·les abans d'oferir-lo a Salzburg i, finalment, París, on va ser filmat.

És una producció esplèndida, que mostra a través d'una impressionant combinació d'elegant austeritat escènica i de Personenregie mil·limètrica el preu terrible de la clemència: la solitud en què s'ha de tancar l'emperador quan veu que només l'envolta l'engany, o la desesperació d'aquest Sesto amb l'angoixa pròpia de l'Sturm und Drang ensorrat per la traïció a l'amic i l'esvaïment de les esperances amoroses. En aquest paper, Susan Graham està simplement insuperable a nivell vocal i dramàtic. La mezzo nord-americana és la veritable estrella del vessant musical, per sobre de la caracterització atractiva del Tito de Christoph Prégardien. La resta és un nou exemple de la mediocritat que massa sovint impera en els equips musicals reunits per Mortier, començant per la direcció àtona del seu favorit Sylvain Cambreling.

Amb els grans segells allunyats de les costoses gravacions operístiques, les estrelles del cant en nòmina s'han de conformar amb recitals com els monogràfics mozartians signats per Bryn Terfel i Magdalena Kozena en els segells germans Deutsche Grammophon i Archiv. Tots dos coincideixen en la tria de peces conegudes i altres de menys divulgades (Terfel afegeix algun trio i duo), i ambdós tenen el benefici d'acurats acompanyaments a càrrec de dos sirs, Charles Mackerras i Simon Rattle (com diuen els francesos, unit à la ville amb Kozena), aquest darrer amb els colors més atractius de l'Orchestra of the Age of Enlightenment. Si ens obliguessin a triar, l'opció seria l'intens poder de caracterització del baix-baríton gal·lès per sobre de l'encís refinat de la mezzo txeca.

Les vedets de les majors sempre tenen el recurs del DVD, com és el cas de Juan Diego Flórez, peça destacada de l'escuderia Decca. El seu Tonio de La Fille du régiment filmat a Gènova és tot un espectacle no només de pinyols (bisa l'ària dels nou do!), sinó de savoir-faire belcantista. Tanmateix, l'estrella aquí és Patrizia Ciofi, entregada en cos i ànima en una Marie de gran brillantor. Com sol passar, la soprano és menys mediàtica que altres noms que no valen ni la meitat. Atenció a la seva propera Lucia al Liceu.

Xavier Cester
Avui