Cerca de notícies

Enquesta

Branagh situa 'La flauta màgica' en la primera guerra mundial

4/11/2006 |

 

El film inspirat en l'òpera de Mozart entusiasma al festival de Sevilla.

Kenneth Branagh explica que feia temps que esperava un autobús i que, de sobte, en paren tres que el porten al lloc on vol anar. El director irlandès recorre a aquesta metàfora per explicar per què ha deixat passar tantes propostes al llarg d'aquests últims sis anys en què ha estat pràcticament absent del món del cine, almenys com a director, ja que com a actor ha donat vida al soberbi professor Gilderoy Lockhart, a Harry Potter i la cambra secreta.

"Segueixo el meu olfacte. He d'enamorar-me per dir que sí. Per això fa temps que no dirigeixo, però ara m'espera un rodatge per any", anuncia el realitzador de Molt soroll per res, Otelo i Hamlet, que ahir va aconseguir forts aplaudiments al festival de cine europeu de Sevilla, on va presentar una nova adaptació d'un gran clàssic. Aquesta vegada no es tracta d'una obra de Shakespeare, sinó d'una òpera de Mozart amb llibret d'Emanuel Schikaneder. La seva personal versió de La flauta màgica, que ell ambienta en la primera guerra mundial, va inaugurar ahir la tercera edició d'aquest certamen, que s'acabarà l'11 de novembre.

Aquest relat operístic, segons ell, és el reflex perfecte dels conflictes i les emocions humanes des de diferents capes, que abasten la mirada infantil i l'absoluta foscor. "És llum i foscor; amor i odi; guerra i pau". Per això, aquesta pel.lícula protagonitzada per Stephen Fry l'escenifica en un conflicte bèl.lic. "La primera guerra mundial és un dels esdeveniments més transcendents que ha viscut la humanitat. Aconseguir l'harmonia sembla simple però en realitat és profund".

La flauta màgica, cèlebre pel duo de Papageno i Papagena i l'ària de la Reina de la nit, va ser estrenada el 1791 a Viena, a penes dos mesos abans de la mort de Mozart. El compositor va elegir l'alemany, llengua que Branagh ha reemplaçat per l'anglès, cosa que no ha agradat als més puristes.

"El meu propòsit era obrir les portes a l'òpera al Regne Unit, gènere que es considera elitista. Volia donar-li una dimensió universal", matisa el realitzador irlandès, que recorda que el mateix Mozart es va avançar a la seva època quan va elegir l'alemany, en lloc de l'italià, i Igmar Bergman la va traduir l'any 1974 al suec en la seva personal adaptació cinematogràfica. "Tots dos tenien clar el públic al qual es dirigien. A més, aquesta flexibilitat fa que els clàssics es valorin més". Encara que en aquesta ocasió desconeixia el terreny que trepitjava. "No tenia ni idea d'òpera. Estava totalment fora de la meva zona de seguretat. Ha sigut un treball molt interessant".

MÉS ADAPTACIONS
A Kenneth Branagh, que aquest mateix any ha rodat al Japó una versió d'Al vostre gust --comèdia de maduresa de Shakespeare--, li espera ara el seu tercer autobús: el remake de La huella, adaptació de l'última pel.lícula de Joseph L. Mankiewicz basada en l'obra teatral del mateix títol escrita per Anthony Schaffer. Un intrigant thriller psicològic que protagonitzaran Jude Law i Michael Caine, que ja va participar en la primera versió. "Els grans guions de Hollywood sempre beuen d'altres fonts. Sóc dels que crec que en cine només hi ha set grans històries, el que passa és que s'escriuen de diferents maneres".

El director d'Els amics de Peter i Enric V està convençut que el cine viu en aquests moments una autèntica revolució. "La gran pantalla està desapareixent. Les tardes de menjar crispetes a les sales arriben a la fi", pronostica un actor que fa anys que es nega a dirigir i protagonitzar al mateix temps una pel.lícula. "Els pròxims cinc anys seran crucials. Les pel.lícules es rodaran pensant en el format domèstic". Almenys, ell ja ho té en compte.

CRISTINA SAVALL
El Periódico