Cerca de notícies

Enquesta

L'àliga sacrificada

5/11/2006 |

 

Per a Das Gehege Wolfgang Rihm ha triat l'escena final de Schlusschor, de Botho Strauss, ambientada en la nit que va caure el Mur de Berlín. La càrrega simbòlica i política es veu una mica aigualida en aquest monodrama on una dona protagonitza un joc de desig i mort amb una àliga. Com el baptista, l'objecte dels seus impulsos no correspostos està engabiat i, com Jochanaan, acabarà mort. Els paral·lels es reforcen gràcies a la música de Rihm, que sovint funciona com a mirall distorsionat de l'estil tardoromàntic de Strauss. El domini dels recursos orquestrals és evident, i si bé com a monòleg Das Gehege no té la força tel·lúrica (ni la morbositat) de l'escena final de Salomé, com a aparellament l'obra de Rihm es revela com una proposta més que apta, sobretot defensada amb la convicció demostrada per Gabriele Schnaut.

William Friedkin és un altre cineasta atret pel món de l'òpera. El director de L'exorcista ja té experiència en el gènere, comprovable en una posada en escena immaculada, tot i que sense gaire novetats (més enllà de la decapitació final de Salomé). L'àliga de Das Gehege servia de nexe amb una obra de Strauss on, més enllà de l'erotisme de la protagonista, desfermat sobretot en la famosa dansa -els edils de l'Hospitalet l'haurien vetat igual que el Festival de Cinema Eròtic; quan la moralina d'esquerres s'ajunta amb la de dretes ja podem arrencar a córrer-, va destacar l'escenografia de Hans Schavernoch. Els moviments constants de plafons i els canvis de perspectives mostraven un món trastornat que contrastava amb la fermesa de la roca de Jochanaan. En canvi, el vestuari semblava sortit del més caspós dels pèplums bíblics. Cosa rara, el director d'escena no va ser xiulat. A aquestes alçades, els espectadors potser només desitgen muntatges que ni molestin ni insultin la intel·ligència.

Avui