Cerca de notícies

Enquesta

Carles Santos estrena 'El fervor de la perseverança'

15/11/2006 |

 

El compositor i pianista presenta una obra de petit format a Temporada Alta i el Lliure.

El compositor i pianista castellonenc Carles Santos acaba de donar a llum El fervor de la perseverança, un espectacle íntim i de petit format. Aquesta obra és als antípodes d'espectaculars creacions com Sam Samaruck Suck Suck, però condensa l'essència de l'estil de Carles Santos, original creador de Vinaròs autor d'obres que no deixen mai indiferent.

El festival Temporada Alta, coproductor de l'espectacle juntament amb el Teatre Lliure i el Festival d'Òpera de Butxaca, acollirà l'estrena a Girona dissabte que ve. Després, del 23 de novembre al 3 de desembre, el muntatge s'instal.larà a l'Espai Lliure de Montjuïc. "Un espectacle tan petit suposa un gran esforç, tant com fer una obra per a flauta sola, que requereix ser Bach", comenta Santos, satisfet amb l'experiència. Les seves reflexions sobre la música i la creació artística centren El fervor de la perseverança, creat i dirigit per ell.

L'actitud de l'artista i del públic sempre li ha interessat. "Tinc la sensació que a Barcelona la gent va al teatre per tossir. No he vist mai el teatre com un relax sinó com una cosa que et fa pensar", explica aquest artista marcat per John Cage, músic d'avantguarda a qui va conèixer quan es va traslladar als Estats Units, el 1968. "Durant els anys 60 i 70 es feien experiments, l'art i la cultura tenien un altre significat, s'esperava que en sorgiria alguna cosa de tot allò per transformar la realitat. Avui, l'art i la cultura tan sols intenten sobreviure".

DUEL FEMENÍ
La soprano Claudia Schneider, fidel col.laboradora de Santos, protagonitza El fervor de la perseverança juntament amb l'actriu Anna Ycobalzeta. "Entre nosaltres s'estableix una rivalitat física i psíquica molt sana", afirma Schneider, que interpreta una gran diva i canta en alemany tant obres de Santos com lieder de Hugo Wolfg i Wagner. Santos es limita a tocar al piano una banda sonora que inclou, a més dels compositors ja esmentats, peces pròpies i obres de Johannes Brahms, Fryderyk Chopin i Tomás Luis de Victoria. "No és que faci una regressió. Interpretar aquests clàssics és una font de plaer i saviesa", declara Santos.

En aquesta obra, per primera vegada, utilitza una pantalla. S'hi projecten els textos de l'espectacle, imatges diverses i fins i tot una pel.lícula de dibuixos animats "bastant pornogràfics", reconeix el compositor, de Mariaelena Roqué, la seva dona i musa, artífex del sorprenent vestuari de les obres de Santos. "S'ha fet amb dibuixos que ja existien, per això hi aparec molt més jove", aclareix.

MARTA CERVERA
El Periódico