Mirant des del piano
15/11/2006 |
El polifacètic Carles Santos presenta 'El fervor de la perseverança', una òpera "on tot és molt, molt petit".
Carles Santos va improvisar ahir un monòleg surrealista per presentar El fervor de la perseverança, amb un sentit de l'humor de tal qualitat que, abans de parlar-ne, ja va avalar tot solet l'espectacle. És una coproducció entre el Festival d'Òpera de Butxaca, el Temporada Alta, el Teatre Lliure i la Companyia Carles Santos. L'estrena absoluta serà dissabte a l'Auditori de la Mercè (Girona), en funció única. Després anirà a l'Espai Lliure, on s'estarà del 23 de novembre al 3 de desembre.
El fervor de la perseverança és una òpera de petit format: "Només té el piano, cinc cadires que ens han deixat els Lluïsos de Gràcia i una pantalla que hi han posat en contra de la meva voluntat". Santos interpreta peces seves i de clàssics per a dues persones: una cantant, la mezzosoprano Clàudia Schneider, que les canta en alemany -"Per què hauríem de traduir Wagner al català si ella és alemanya?"- i Anna Ycolbazeta, actriu, que li respon en català. La pantalla fa una transcripció visual creativa del text, "no com les dels subtítols de pel·lícules". Hi apareixen uns dibuixos de Mariaelena Roqué. "Són pornos. És un homenatge a Chopin i Sand, inventors del turisme mallorquí".
El treball, "idíl·lic", segons Santos, per a Schneider ha significat descobrir que quan hi ha dues dones en escena es crea una relació diferent, una competitivitat positiva. "No havia cantat mai amb una actriu que em contestés parlant. Treballem emocions des de llocs diferents". Ycobalzeta s'apunta al surrealisme per descriure el seu paper: "Jo sóc. Què sóc, és feina del públic". Ofereixen un món d'intimitats que els ha permès fer el seu propi camí i on cadascú hi llegirà el que necessiti. "És la sort d'haver treballat amb un mestre".
En acabar, Àlex Rigola va trencar una llança en favor d'Assumpta Baillac i Gemma Sendra, responsables d'arts escèniques de l'equip de Ferran Mascarell: "Han iniciat unes línies de treball que seria un disbarat tallar. Demanaria que qui entri els permeti continuar".
Teresa Bruna
Avui