Cerca de notícies

Enquesta

75 anys fent música

21/11/2006 |

 

El compositor Joan Guinjoan celebra el seu aniversari amb un concert monogràfic a l'Auditori a càrrec de la formació Barcelona 216 i en plena voràgine d'homenatges.

El dia 28 d'aquest mes celebra 75 anys. Tot i haver dedicat la vida a la música contemporània -"que és la que menys s'interpreta"-, Joan Guinjoan ha tingut la sort de veure gairebé totes les seves obres estrenades. "Malgrat que amb la meva música no m'he pogut guanyar la vida, sí que he pogut viure de la música. I això m'ha permès no transigir".

Així de clar es mostra quan parla de la seva vida com a compositor, de la fidelitat a un mateix i als propis principis. I el món l'hi ha reconegut. Si fa dos anys es va endur el premi Tomás Luis de Victoria -un dels més importants del món per als compositors-, enguany toquen els homenatges: fa un mes a la Pedrera, el cap de setmana passat a Perpinyà, avui a L'Auditori, dijous i divendres a Madrid amb l'Orquestra i el Cor de RTVE, i seguiran Tenerife i Múrcia i Tarragona...

"Els homenatges són molt agradables, però a mi el que m'interessa de debò és que es toqui la meva música, i més si la interpreta gent jove. Per a mi això és un gran estímul, veure que interesses a noves generacions", comenta.

El concert d'aquest vespre a la Sala 2 Oriol Martorell de L'Auditori és amb l'orquestra Barcelona 216, una formació íntimament lligada al compositor, tant, que el programa s'obrirà amb una peça titulada, precisament, Bcn 216. "El grup, que ara porta el David Albet, el va fundar l'Ernest Martínez Izquierdo, a qui considero gairebé el meu fill musical. Quan l'any 1995 el Festival Aujourd'hui Musique de Perpinyà em va encarregar una peça, vaig escriure aquesta Bcn 216, que em va estrenar l'Ernest".

Guinjoan assumeix que aquesta és una obra "molt difícil i potent" i la defineix com "una peça estrictament de música de cambra: els instruments tenen autonomia i es fusionen entre si i, evidentment, és la més difícil del programa, però la toquen meravellosament bé". Per Guinjoan, aquest és un grup "flexible i de molt prestigi, que fa concerts de gran categoria i que ha sabut mantenir-se durant vint anys al capdavant de la música contemporània".

'Free jazz' i caramelles
La segona peça del concert, que estarà dirigit pel belga Georges-Elie Octors, serà el Concert de saxo, escrit el 1989, originàriament per a fagot. "La versió per a saxo l'hem estrenat aquest cap de setmana a Perpinyà i ara la fem a L'Auditori. Hi ha molt de free jazz, però també unes caramelles", explica el músic.

Seguirà El diari (1977), amb un text "molt divertit" de Josep Maria Espinàs. Estrenada al Théâtre de la Ville de París, pel seu autor és "una obra optimista i plena d'ironies, que segueix les seccions d'un diari". "La vaig escriure perquè la soprano es pogués lluir i Marta Valero en fa una versió magnífica". I finalment, Carmen Amaya (1986), una peça per a percussió en què Guinjoan fa "una mutació total", diu ell, i en què "les esquelles fan el cante i els gongs donen un ambient oriental que l'allunya del flamenc típic".

Amb un catàleg de més de cent obres, Guinjoan assegura que de la que se sent més orgullós és del Quartet núm. 1 per a corda, estrenat aquest estiu al Festival de Santander. "Són 23 minuts de música pura", diu satisfet.

Als seus 75 anys, assegura que el més important "és el desig de viure i de fer coses". "I per mi viure vol dir compondre".

Marta Porter
Avui