Cerca de notícies

Enquesta

Dinamitar el classicisme

27/11/2006 |

 

L'Orquestra del Festival UBS Verbier va dur a L'Auditori un munt de gent amb aspecte de banquers amb bona nòmina (o aspiracions de tenir-la), que va poder gaudir d'una amorosida i gens extravagant Primera de Mahler sota la batuta de Herbert Blomstedt, i el preciós (i rar) Concert per a violí de Dvorák servit de forma impol·luta per Hilary Hahn. També el violí va ser el gran protagonista a Palau 100, gentilesa de Christian Tetzlaff i el seu abrusador pas pel Segon concert de Bartók. Arturo Tamayo es va mostrar tan còmode al podi que va regalar dues propines sense que un Palau mig buit li'n demanés cap. Fos com fos, va ser més apreciable el seu Bartók amb la Filharmònica de Luxemburg (contundent suite d'El mandarí meravellós) que un Ravel poc refinat.

De refinament no en va faltar en la penúltima proposta de la Schubertíada, reservada encara més per a uns happy few. Sota la sàvia guia de Helmut Deutsch, Malin Hartelius i un Joan Martín-Royo en magnífica progressió van recrear la dialèctica eterna entre homes i dones que proposa l'Italienisches Liederbuch de Wolf. Una altra dialèctica és la que propicien les simfonies de Beethoven. Jesús López Cobos va dirigir la Primera i la Setena amb una OBC de so cohesionat, ràpida de reflexos davant els temps agilíssims que va adoptar el titular del Real. Hi va haver guanys en claredat expositiva i adrenalina, però un TGV no és el millor vehicle per admirar les vistes. En tot cas, va ser bo recordar com Beethoven va dinamitar des de dins les estructures clàssiques. I ben fet que va fer, si jutgem per l'anodina Missa en do major de Leopold Mozart que Palau 100 va dur, dins la gira de la seva estrena absoluta, amb un aplicat Orfeó Català sota les imprecises ordres de Tamás Vásáry. Posats a triar, ens quedem amb Francis Lopez.

Avui