Cerca de notícies

Enquesta

Manon, un mite per a l'òpera

22/12/2006 |

 

El Liceu proposa per a aquesta temporada fer una immersió en el personatge literari de Manon. Creat per l'escriptor francès Antoine-François Prévost a la novel·la L'histoire du chevalier des Grieux et de Manon Lescaut, aquesta dona llibertina i, malgrat tot, enamorada del pobre cavaller Des Grieux, al qual portarà a la ruïna, va ser font d'inspiració de diversos compositors i llibretistes. L'obra narra les desventures de Des Grieux des del moment en què veu Manon i se n'enamora perdudament. Després d'escapar-se junts, ella no pot concebre una vida allunyada del luxe i els plaers mundans, de manera que Des Grieux buscarà en el joc i les trampes la font d'ingressos. Quan s'acaba la sort, Manon no tindrà cap problema moral a vendre el seu cos a cavallers més rics i fer passar el seu amant per germà, tot i que no per això el deixa d'estimar. Però les desventures se succeeixen i després de robar a un dels amants, la policia els deté i ella és condemnada a la deportació a Amèrica amb altres prostitutes. Des Grieux la seguirà foll d'amor fins que, perduts en el desert, ella mor als seus braços.

Amb motiu del 275 aniversari de l'edició del llibre, el Liceu ha decidit recuperar diverses i divergents visions operístiques del personatge, creades als segles XIX i XX per Daniel-François-Esprit Auber, Jules Massenet -dues versions-, Puccini, Henri Busser i Hans Werner Henze.

La més passional
Avui s'estrena la més clàssica, popular i passional d'aquestes òperes, la Manon Lescaut de Giacomo Puccini, amb llibret de Domenico Oliva i Luigi Illica. Malgrat mostrar-se bastant fidel a l'original, l'italià va suprimir algunes escenes del llibre i es va centrar en la passió amorosa dels personatges. Amb direcció musical de Renato Palumbo i interpretada per un doble cast format pel matrimoni Daniela Dessì i Fabio Armiliato, i per Maria Guleghina i Marcello Giordani, la producció, del Teatre de la Scala de Milà del 1998, va signada per la directora escènica i cinematogràfica Liliana Cavani (Portero de noche i El juego de Ripley).

Igual que el personatge va captivar tants compositors, la directora Liliana Cavani reconeixia sentir-se completament seduïda per Manon. "És una dona terriblement moderna, sense moral. Si per salvar el seu amor i mantenir-lo ha de vendre el seu cos, no hi troba cap problema. Per a ella l'important és l'amor, que veu com una cosa sublim, però no el sexe, que no li interessa. Si es ven no és per vici, és pura fatalitat", apunta la directora.

Cavani se sap apassionada d'aquesta òpera i d'un text que considera "bellíssim"; amb tot, reconeix les limitacions del gènere. "No tens la llibertat del cinema. Estàs lligat a un text i a una música, els cantants no els tries tu sinó que els imposa el teatre, la gestualitat que els marques ha d'estar adaptada al cant". Per Cavani, la tasca d'un director d'escena operístic és "servir el compositor". Per això es mostra radicalment contrària a les modernitzacions i translacions d'època, tan habituals actualment. "Una escenografia moderna, més que ajudar, distreu de la idea del compositor i de la música. L'important en aquesta Manon és descriure una devastació psicològica. Aquesta és una de les grans històries d'amor i és molt pròxima a La Traviata de Verdi", acaba.

Així doncs, els espectadors es trobaran amb una posada en escena clàssica i magnificent, amb grans decorats i vestits vuitcentistes i, important, uns protagonistes d'entre les millors veus veristes del moment.

El Boulevard de Henze
La següent cita liceista amb aquest personatge és al Foyer del Liceu, on es podran escoltar escenes de la Manon Lescaut d'Auber i de la Manon d'Henri Busser, la primera i l'última aproximacions musicals al personatge de tall ben diferent.

Seguirà una estrena a l'Estat, el Boulevard Solitude, d'un dels més grans compositors de la segona meitat del segle XX, Hans Werner Henze. L'obra, amb llibert de Grete Weil, està inspirada en Boulevard Solitude de Walter Jockisch, llibre basat en la història de Prévost. Henze, amb música serial, porta la història al París existencialista i derrotat de la postguerra i posa l'èmfasi en la solitud de la ciutat, en la dificultat de viure-hi i d'estimar, i en una Manon dominada pel seu germà que, més que femme fatale, acaba víctima de la societat que la utilitza i la menysprea. La producció que vindrà al Liceu serà del Royal Opera House.

Massenet per part doble
Posteriorment, podrem veure les dues versions de Massenet, una anterior i l'altra posterior a la de Puccini. Manon, estrenada el 1884 i un grandíssim èxit, arriba al Liceu interpretada per Natalie Dessay i Inva Mula alternant-se en el paper principal, i amb el gran Rolando Villazón com a Des Grieux, en una producció de l'English National Opera signada per David McVicar. La principal diferència argumental és que Manon mor abans d'embarcar-se cap a Amèrica. Anys més tard, el mateix Massenet n'escriuria una segona versió titulada Le portrait de Manon (que al Liceu es veurà en versió semiescenificada), un divertiment sobre la seva pròpia òpera que parteix d'un Des Grieux envellit i amargat que descobrirà, atònit, que el seu nebot s'enamora de la neboda de Manon.

Marta Porter
Avui