Cerca de notícies

Enquesta

Els valsos acaparen les sales de concerts de BCN

23/12/2006 |

 

Els promotors privats programen 24 funcions del concert de Cap d'Any.

Les principals sales de concerts de Barcelona es preparen per rebre un públic amant dels valsos i les polques de Strauss. Fins a 25 funcions del popularíssim concert de Cap d'Any tindran lloc a partir de demà fins al 14 de gener, de la mà de l'Orquestra Simfònica del Vallès --que va introduir la tradició vienesa a Catalunya--, la Strauss Festival Orchestra, l'Orquestra Simfònica Strauss de Romania i la Filharmònica K&K. "La música de Strauss no morirà mai", afirma Fuat Mansurov, septuagenari mestre conegut com el Karajan rus tant pel seu alt nivell d'exigència com per la seva facilitat per aprendre's de memòria les partitures. Ell dirigirà la Strauss Festival Orchestra en dos concerts d'aquestes característiques al Liceu, dimarts que ve.

Joan Oller, màxim responsable de l'Auditori, aplaudeix que els promotors privats es bolquin en aquesta mena d'espectacles. "Aquests concerts tenen un programa accessible, amb música popular i de qualitat. Molta gent descobreix la música orquestral amb ells. Alguns després s'interessaran per escoltar altres coses i altres tenen clar que aquest és l'únic concert a què aniran". I la retransmissió del concert de la Filharmònica de Viena des del Musikverein cada 1 de gener és una publicitat impagable. "Aquesta imatge unida a les ganes de la gent de fer coses junts per les festes de Nadal expliquen una part d'aquest fenomen", afegeix. Hi ha qui adquireix entrades per oferir-les com a regal en aquestes dates.

EL RETORN DE MANSUROV
Per Mansurov, director de l'orquestra del Teatre Bolxoi de Moscou, recordar l'època daurada de la Viena imperial a l'escenari del Liceu serà un honor. No trepitjava el coliseu des del 1983, quan va venir amb la companyia del llegendari teatre rus. "Tinc moltes ganes tornar al Liceu, un teatre que està al nivell de la Scala i el Metropolitan", apunta. Mansurov tocava diversos instruments, entre ells el violoncel i el piano, abans de convertir-se en director. També va practicar l'alpinisme, es va apassionar per les matemàtiques, els escacs i la poesia, en especial la d'Aleksandr Puixkin. "Un director que es preï ha de saber poesia. En la poesia hi trobem idees concentrades, igual que en la música. I un director s'ha d'expressar com un poeta, de manera exacta i lacònica".

Mansurov divideix els seus col.legues en dues categories: "Els que porten la partitura al cap i els que fiquen el cap en la partitura". Ell és dels primers i mira directament els ulls dels intèrprets. Intenta que els seus selectes deixebles, dels quals espera grans resultats, segueixin el seu exemple. "No és fàcil. Han d'arribar a l'objectiu que exigeixo i per a això han de fer sacrificis. En cas contrari, prefereixo que no segueixin".

Tot i l'edat, Mansurov presumeix de tenir bona oïda. "Una vegada li vaig dir al violinista Gidon Kremer que el 90% dels músics no tenien bona oïda i ell em va dir: 'T'equivoques, és el 98%'", diu somrient. Per alguna cosa a Londres li van posar el malnom el gos. "És perquè tinc un gran olfacte per detectar-ho tot".

MARTA CERVERA
El Periódico