Cerca de notícies

Enquesta

Música per a tothom

10/3/2007 |

 

L'Auditori tanca la seva estructura amb la inauguració d'un llampant Museu de la Música de més de 3.000 m2, amb 1.600 instruments i 12.000 documents.

Han hagut de passar molts anys. Dues dictadures, governs municipals i nacionals de tota mena. Però, finalment, el definitiu Museu de la Música ha arribat, tot tancant, a més, el complex de l'Auditori, que només té vuit anys de vida. És el quart Museu de la Música de Barcelona, tot i que aquest nou espai supera de llarg el Museu d'Instruments de Música Antics (1932) del Palauet Albéniz, el seu successor, instal·lat al carrer del Bruc (1946), i l'antecessor de l'actual instal·lació, situat des del 1980 al Palau Quadras. Són 3.130 m2, amb 1.600 instruments de totes les èpoques, 12.000 documents que van pertànyer, entre d'altres, a Isaac Albéniz, Enric Granados, Joaquim Malats, Joan Manén i Emili Pujol, i 7.800 registres en el fons sonor. Ha costat 7 milions d'euros i és l'únic museu de la música de l'Estat.

Joaquim de Nadal, president del consorci de l'Auditori, encara recorda les discussions preolímpiques amb Madrid sobre el projecte. Una idea que va néixer el 1921, quan la comissió municipal de cultural va acceptar la proposta d'un grup de prohoms barcelonins d'instal·lar un espai al voltant de la història de la música a la ciutat. Era l'època del fervor wagnerià, quan la capital catalana tenia molt a dir en aquest terreny. "Barcelona és, vol ser i està sent una gran capital de la música en la qual les antigues disputes han quedat desmentides", deia ahir el regidor de Cultura barceloní, Carles Martí, tot referint-se a la vella polèmica sobre si la ciutat té prou melòmans per omplir l'Auditori, el Palau de la Música i el Liceu.

La instal·lació és modèlica, fins al punt que el seu director, Romà Escalas, s'atreveix a dir que representa una nova manera de pensar les col·leccions que ja tenia el museu. Escalas va afegir que els principals objectius del centre són conservar el que es té, tot posant-ho al servei del públic, i, sobretot, la recerca, que es revertirà en els usuaris. Aquest darrer punt és, segons ell, "el que diferencia el museu d'una mera exposició de documents històrics".

Portes obertes
Escalas afirma que el que separa les noves instal·lacions històrico-musicals de Barcelona d'altres indrets semblants del món és que "sentim la música col·lectivament", sense auriculars. Grups reduïts podran portar a terme visites específiques, espai per espai, per a conèixer un tema més de prop. Els escolars també gaudiran d'un programa específic. Això farà que el Museu de la Música sigui un lloc per a tothom, per a tots els públics, i per als experts.

Avui i tota la setmana que ve els curiosos podran aprofitar les jornades de portes obertes per visitar el Museu. Un espai dividit en diferents blocs d'instruments que segueixen la història de la música des del naixement de la polifonia a les darreres tecnologies electròniques, passant pel Barroc, el Classicisme, el Romanticisme i les músiques del segle XX. Cada un d'aquests períodes compta amb una vitrina que permet veure els instruments des de diferents perspectives.

La forma dels expositors possibilita l'entrada en un espai on es pot veure un audiovisual contextualitzador del període, realitzat a partir dels documents de l'arxiu, mentre s'escolten alguns fragments d'obres musicals representatives de cada època. Entre les rareses destaquen els instruments exòtics, així com també instruments polivalents, com un piano escriptori del segle XIX.

La guitarra i el piano tenen un espai destacat. El primer està representat per una selecció de guitarres des del segle XVII a l'actualitat. Una gran mostra d'instruments de teclat il·lustren l'evolució d'aquest: orgues, clavicembals, clavicordios, pianoles i pianos. En destaca un orgue de 1719 que funciona a la perfecció.

Tot i el color granat operístic amb que està emmoquetat l'espai, no hi ha cap apartat dedicat a l'òpera i a la música vocal. Com tampoc hi ha una gran mostra dels compositors catalans, representats per un impressionant piano d'Albéniz i una minsa selecció d'objectes. No obstant, que ningú s'espanti ja que el Museu es guarda el material per a futures exposicions temporals.

A. Gomila / M. Busquets
Avui