Cerca de notícies

Enquesta

Una 'Traviata' amb llenceria entusiasma a Hannover

30/9/2003 |

 

Sexe, diners i llibertat dinamiten l'obra de Verdi.

Calixto Bieito va imposar la seva lectura de La traviata, de Verdi, a l'Òpera de Hannover. El públic, que es va posar dret, va dedicar llargues ovacions a uns cantants entregats a la causa sincera i realista del director català. I també hi va haver bravos per ofegar unes esbroncades inicials, i una nova aparició en escena dels intèrprets i el director escènic per recollir una renovada ovació.
Èxit, doncs, que va venir precedit d'escàndol en el seu muntatge, Il trovatore, també títol verdià i amb un plantejament que va dividir l'afició operística de Hannover. Alguns abonats es van donar, a causa d'aquella estrena, de baixa, però un públic jove n'ha agafat el relleu i ha fet acte de presència en la nova temporada.
Els dies previs, la premsa va animar l'estrena parlant del tractament realista de La traviata. Ho és sens capo mena de dubte. La protagonista, Violeta Valéry, va vestida amb llenceria negra pràcticament durant tota la representació. Resulta sorprenent però no és la part més decisiva del muntatge. Bieito tracta encertadament el tema del sexe, raó de ser de Violeta i el seu entorn, amb idèntica importància que el tema dels diners que ella guanya i de la seva pròpia llibertat, que canta a crits, en la cèlebre ària del primer acte Sempre libera.

SENSE REDEMPCIÓ PER AMOR
No hi ha en la visió de Bieito redempció de Violeta pel seu amor per Alfredo. Avui ningú creu en absolut en aquesta mentida decimonònica que va inspirar òperes com L'holandès errant, de Wagner, o La traviata, una dècada després. Al pa, pa i al vi, vi. La prostituta refrega el seu cos amb el grapat de bitllets de la seva clientela --cosa que va fer somriure la noia rossa del meu costat--, i
menysprea els homes que li paguen. Menysprea el vell Germont, que no dubta a l'hora d'aprofitar-se de Violeta, però a qui no pot canviar a cop de talonari, i menysprea el seu fill Alfredo, tonto inútil que fa vida sana i esport.
Destaquem la presència i força vocal de Natalia Ushakova, en el paper de Violeta, i de Leandra Overmann, en el de Flora. També dels protagonistes masculins, Will Hartmann, Alfredo, i Trond Halstein Mos, com a Giorgio Germont, amb un cor i una orquestra a les ordres d'Enrique Mazzola, que va saber recolzar l'escena amb la seva rotunda direcció.
Potser no es podrà considerar aquesta Traviata com la millor producció lírica de Bieito. Però els seus moments clau estan resolts amb tanta intensitat que justifiquen àmpliament la visió del muntatge.

Luís Polanco
El Periódico