Cerca de notícies

Enquesta

El Casals més generós i solidari

2/10/2007 |

 

El Museu Pau Casals exposa documents inèdits sobre l'ajut que el mestre va brindar als refugiats de la Guerra Civil.

A les facetes conegudes de català universal per excel·lència, músic grandiós i geni del violoncel, ara és el torn de divulgar les accions solidàries que Pau Casals va dur a terme en els seus 34 anys d'exili. Aquest és un dels objectius de l'exposició Pau Casals i l'exili, que s'inaugura divendres al Museu Pau Casals del Vendrell, i que vindica un Casals extremadament generós amb els refugiats catalans i espanyols de la Guerra Civil i ferm defensor dels drets humans i la democràcia. El gruix i principal atractiu de la mostra són el prop del centenar de documents inèdits sobre les actuacions que el mestre va emprendre per ajudar els exiliats. Documents que formen part del fons que la seva vídua, Marta Casals, va cedir l'any passat a la Fundació Pau Casals del Vendrell.

Casals, que en acabar la Guerra Civil espanyola era ja un músic de fama mundial, va emprendre el camí de l'exili el gener de 1939 amb el ferm propòsit de no tornar a Catalunya fins que no es restablís la democràcia. Enrere deixava béns i família (un dels documents de l'exposició és una carta que va escriure al president Lluís Companys en què li demanava que vetllés pels seus germans i el seu patrimoni) per instal·lar-se a Prada de Conflent, des d'on va viure de primera mà el drama dels milers de refugiats republicans que les autoritats franceses confinaven en condicions infrahumanes als camps de concentració. Casals es va mobilitzar ràpidament i amb la col·laboració de l'escriptor Joan Alavedra va convertir la seva habitació del Grand Hotel de Prada en una oficina d'ajut als exiliats: «Des d'aquella oficina, Casals va prestar un ajut personalitzat als refugiats. Feia donacions econòmiques a les persones que li demanaven ajuda i contestava totes les cartes que els exiliats li feien arribar i on li explicaven les condicions de vida duríssimes per les quals passaven», explica Núria Ballester, conservadora del Museu Pau Casals i comissària de l'exposició Pau Casals i l'exili. Així, la mostra exposa una llista amb la relació de les donacions econòmiques a persones i entitats (com la maternitat d'Elna, on van néixer centenars de fills d'exiliades espanyoles) que Casals va realitzar entre 1938 i 1940. Aquestes donacions sumen 142.092 francs francesos de l'època, uns 29.000 euros. Són ajuts a persones anònimes però també a personalitats destacades, ja que l'exposició aporta un document sobre el suport del mestre al grup d'intel·lectuals (Joan Prat, Mercè Rodoreda, Anna Murià i Francesc Trabal, entre d'altres) que es van refugiar a Roissy-en-Brie, prop de París. Cal destacar que el músic es mostrava molt generós en un moment en què no tenia gaires diners. Durant la Guerra Civil s'havia dedicat intensament als concerts benèfics i després el règim franquista havia confiscat els seus béns a Catalunya. Però a banda dels ajuts individuals, el mestre va col·laborar intensament amb diverses organitzacions humanitàries, com l'Spanish Refugee Aid (SRA), que des dels Estats Units ajudava els republicans exiliats al sud de França. Casals va guardar durant tota la seva vida, primer a Prada i a partir de 1957 a Puerto Rico, la documentació sobre el seu suport a les causes solidàries i de defensa dels drets humans. Els documents van arribar des de Washington a l'Arxiu Nacional de Catalunya el gener del 2006, com a conseqüència de la donació que en va fer la vídua del mestre, Marta Casals Istomin, a la Fundació Pau Casals.

LLIÇÓ DE COHERÈNCIA
L'exposició es deté també en altres tres facetes del Casals de l'exili. La primera és la de l'home fermament compromès amb els seus ideals, un compromís i una lliçó de coherència que es van fer molt evidents quan en finalitzar la Segona Guerra Mundial va quedar clar que els aliats que havien posat fi a l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista no mourien ni un dit per fer el mateix amb l'Espanya franquista. El mestre va decidir llavors no tornar a fer concerts a cap dels països aliats, una decisió que només va incomplir l'any 1961, quan va acceptar la invitació del president dels Estats Units, John F. Kennedy, per actuar a la Casa Blanca. Però només ho va fer quan Kennedy va accedir a reunir-se abans amb ell per parlar de la falta de llibertats a Catalunya i Espanya. «Abans que creador sóc persona», contestava Casals a aquells que li retreien que un creador es deu en primer lloc al seu art. La segona faceta és la incansable tasca de defensor dels drets humans i de la pau. En aquest sentit, l'exposició destaca les cartes que Casals va escriure a diversos presidents dels Estats Units, com la de 1950 a Harry S. Truman, en contra del suport dels Estats Units a l'Espanya de Franco, o la que demana clemència per al matrimoni Rosenberg, acusat d'espiar per a la Unió Soviètica i executat a la cadira elèctrica. Finalment, a la mostra es destaca el Casals patriota, el que sempre va fer costat a iniciatives i manifestacions culturals organitzades lluny de Catalunya i a les que des de final dels anys seixanta començaven a aparèixer a l'interior del país. Aquest compromís el va convertir en símbol de l'exili català fins al punt que el 1954, després de la dimissió de Josep Irla, va ser proposat com a president de la Generalitat a l'exili, proposta que ell va declinar.

El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, Joan Saura, inaugurarà l'exposició aquest divendres. La mostra, que ha comptat amb una aportació de 120.000 euros de la Generalitat, romandrà al Vendrell fins al proper 30 de desembre.

Posteriorment, farà gira per diverses ciutats catalanes, encara per determinar, i el 20 de juliol del 2008 s'instal·larà a Prada de Conflent. També s'exposarà, el febrer del 2009, a Puerto Rico, des d'on començarà un itinerari per la República Dominicana, Cuba i probablement Mèxic, país on Casals va estrenar l'oratori El Pessebre, l'any 1960. Precisament algunes de les peces que Casals va compondre a l'exili s'interpretaran en el cicle de concerts Els compositors i l'exili, que l'Auditori Pau Casals del Vendrell ha programat amb motiu de l'exposició i que començarà divendres mateix amb la Sonata per a violí i piano. També s'han organitzat quatre conferències, que començaran el 18 d'octubre amb la de l'historiador Francesc Vilanova Vila-Abadal sobre L'exili català de 1939.

NATÀLIA BORBONÈS
El Punt