Cerca de notícies

Enquesta

El declivi artístic i físic d'una diva

9/11/2007 |

 

L'Auditori acull 'La Cuzzoni', d'Agustí Charles i Marc Rosich, una proposta del Festival d'Òpera de Butxaca.

La Cuzzoni, la tercera proposta del XII Festival d'Òpera de Butxaca i Noves Creacions (FOB), té, aparentment, un únic defecte: només es pot veure avui i demà. I és que un espectacle que genera l'entusiasme que els seus creadors han comunicat en un distès i simpàtic acte de presentació ha de tenir, per força, virtuts. Una és que autor, direcció escènica i musical, compositor, músics... han treballat en equip, "sense que ningú hagi volgut ser més diví que l'altre", assegura el director escènic Alfonso Romero. Això ha propiciat un encaix perfecte entre text, veus i tot el llenguatge escenogràfic. I el més sorprenent: ha revelat una aptitud intrínseca del català per a l'òpera que no va fer necessaris els subtítols quan, fa un mes, es va estrenar a Alemanya.

L'argument s'inspira en la diva Francesca Cuzzoni. "No és una biografia. He volgut fer un retrat del declivi físic i intel·lectual d'un personatge, en aquest cas una artista famosa. Ja sabeu que a mi m'agrada molt Thomas Bernhard!", puntualitza Marc Rosich, autor del llibret. Descriu una diva vella, esperpèntica, recolzant-se en una entrevista imaginària amb un crític musical (Werner Volker Meyer, baríton) una hora abans del seu últim concert. "Per reforçar l'aspecte decadent, hi ha una confrontació entre la veu gastada, que interpreta fins i tot un home [el contratenor brasiler Gerson Luiz Sales] i la de La Cuzzoni jove [Sonja Gerlach, soprano]", explica l'autor.

Agustí Charles va escriure la música pensant en un quartet de corda. "Però s'han convertit en homes orquestra, fan un munt d'efectes!", assegura. Els instruments s'han amplificat amb el sistema d'una guitarra elèctrica: "Hem repartit el so a banda i banda de les butaques de manera que envolta el públic i queda immers a l'espectacle. De vegades sembla que toquin dues orquestres diferents, i tot és en directe!", continua Charles.

L'estrena a Darmstadt
La Cuzzoni és el fruit de l'encàrrec que el F0B, que dirigeix Toni Rumbau, va fer al jove dramaturg Marc Rosich i al compositor Agustí Charles, que s'estrena al camp de l'òpera. "Quan ens ho van dir a nosaltres, que treballem amb llenguatges tan diferents, segur que ja esperaven alguna cosa especial", pensa Charles.

La Fira de Frankfurt va catapultar l'obra cap a Europa gràcies a Darmstadt, una petita població a 20 minuts de Frankfurt, que té una dilatada afició al teatre: els seus 140.000 habitants donen per a 25 estrenes l'any, de les quals almenys vuit són òperes. L'Staatstheater Darmstadt va aprofitar la proximitat de la Fira per apadrinar el projecte.

"Va ser un grandíssim regal que aquest teatre fos el padrí d'aquest fill de l'Agustí i meu. Ens han deixat al·lucinats amb el seu engranatge!", explica Rosich, amb sincera fascinació. Els pares es van traslladar a Darmstadt, on encara els quedava sorprendre's en veure dos alemanys i un brasiler cantar en català sense tenir-ne ni idea i sense cap accent. "Va ser emocionant veure com tot anava agafant vida als assaigs. La música i el text han crescut junts i s'han reforçat l'un a l'altre", diu Alfonso Romero, director escènic estable de l'Staatstheater Darmstadt.

L'obra va fer el ple al teatre i la gent en sortia amb "pell de gallina". Hi tornaran al gener. Ara, però, són a L'Auditori. Brillo: dos dies!

Teresa Bruna
Avui