Cerca de notícies

Enquesta

La dualitat vital i estètica de Balada

15/10/2003 |

 

Barcelona rendeix homenatge a l'autor català amb un acte a la SGAE i dos concerts de l'OBC.

La partitura de la vida de Lleonard Balada transcorre més temps als EUA que a Barcelona, on va néixer el 1933. Però el pentagrama de les seves obres és en aquest espai sense fronteres reservat als grans compositors. La Societat General d'Autors i Editors li va rendir ahir un homenatge per celebrar que, amb 70 anys acabats de fer, segueix en plena activitat: l'any passat va estrenar la cantata Dionisio: In memoriam i el Concert per a violoncel n. 2. Aquesta peça la va gravar l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) en un disc que Naxos acaba de publicar.
Es tracta del tercer compacte que l'orquestra dedica a aquest inquiet compositor i aborda els seus atreviments tècnics "tan ben resolts", va observar en l'acte el musicòleg Xosé Aviñoa. Ahir, van anunciar que l'OBC està preparant un quart disc que sortirà al febrer. A més a més, aquest cap de setmana li dedica els concerts que oferirà a l'Auditori, recuperant el seu Homenatge a Sarasate, Homenatge a Pau Casals i Concert per a violoncel Nova Orleans.

COMPOSITOR DE
SÍNTESI
"Estèticament, Balada realitza una síntesi entre la música nord-americana i l'europea", va observar el compositor Tomás Marco, que ahir no hi va poder ser present per motius personals però que va deixar escrites aquestes paraules perquè Aviñoa les llegís. Marco va ressaltar la "dualitat estètica i vital" que es reflecteix en les seves obres i la "feliç convivència" que aconsegueix entre la tradició i l'experimentació.
Després de cursar els seus estudis de piano al Liceu, Balada es va traslladar el 1956 a Nova York on va ampliar els coneixements a la Juilliard School. Actualment és catedràtic de la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh (EUA), on resideix. Algunes de les seves obres més conegudes les va crear en l'avantguarda dels anys 60 (Gernika, María Sabina o Simfonia de l'acer). I se'l reconeix com el pioner en la combinació de la música d'origen ètnic amb les tècniques avantguardistes, al crear un estil personal i influent, en el qual es va iniciar amb Simfonia en negre-Homenatge a Martin Luther King.
"És el primer cop que al meu país m'organitzen una cosa tan personal i emotiva", va declarar Balada. "Quan vaig estrenar Cristóbal Colón al Liceu, els crítics catalans van ser molt negatius i em vaig quedar amb un mal sabor de boca que avui m'he tret". The Washington Post, en canvi, la va qualificar "d'obra mestra", va recordar Balada.
El creador va explicar que si continua vivint a Pittsburgh "és perquè allà, si un no treballa, es mor de fàstic, no com aquí. I jo vull seguir escrivint, perquè no tinc intenció de morir-me". I va avançar que està preparant l'òpera Gernika per encàrrec del Teatro Real juntament amb el dramaturg Fernando Arrabal. "S'estrenarà el 2007, girarà al voltant del mite d'un Faust femení. I si ajunto el cognom d'Arrabal i el meu sorgeix la paraula que la defineix: una arrabalada".

Núria Martorell
El Periódico