Cerca de notícies

Enquesta

L'OCB homenatja Lleonard Balada

18/10/2003 |

 

L'orquestra interpreta avui i demà tres obres del compositor barceloní que enguany celebra el seu 70 aniversari

Complir 70 anys bé mereix una celebració, com la que dedica aquest cap de setmana l'OBC al compositor Lleonard Balada. El conjunt interpreta tres obres seves.

L a fita no ha estat exempta d'altres homenatges, com el que aquesta mateixa setmana li ha dedicat la Societat General d'Autors i Editors a la seva seu de Barcelona, però Lleonard Balada (Barcelona, 1933) és conscient que aquest tipus de reconeixements solen venir quan s'arriba a certa edat: "Als meus alumnes de composició els dic que han de viure fins als 100 anys", comenta divertit. La maduresa, porta, en tot cas, "fer bogeries menys boges" que en la joventut.
La carrera de Balada ha anat paral·lela a la de moltes de les avantguardes que han sacsejat en les darreres dècades la música occidental, avantguardes que en part va abraçar a mitjans dels seixanta el músic català després d'una primera etapa neoclàssica, amb obres com Geometries, Gernika o la Steel Symphony. "Però mai vaig voler entrar en una avantguarda intel·lectual, seca. El dodecafonisme i l'escola de Darmstadt mai em van atreure", reconeix un Balada que, alhora, tampoc "volia ser retrògrad. Vaig tenir una lluita interna per trobar una veu pròpia" que es plasmaria en peces com les citades. "Sempre vaig procurar donar un sentit dramàtic a la meva música", afegeix. "Les meves obres no són fredes".


Òpera per al Real
Avui i demà l'OBC interpretarà sota la direcció de Franz-Paul Decker el Concert per a violoncel núm. 2 'New Orleans' (amb Lluís Claret com a solista), estrenat l'any passat, així com Homenatge a Sarasate i Homenatge a Casals, dues partitures del 1976 "molt atonals, però en què introdueixo elements populars" ja sigui el Zapateado en la primera i El cant dels ocells en la segona. En ocasions la seva música ha estat titllada d'eclèctica, però Balada vol aclarir el terme. "L'ecleticisme és bo quan implica l'ús de diverses tècniques, un estil personal pot estar format per un mosaic de tècniques: atonalitat, tonalitat, tècniques aleatòries, elements ètnics, etc.". Tècniques que Balada ha integrat en la seva personalitat gràcies en part a la seva activitat docent a Pittsburgh.
El compositor barceloní ha desenvolupat bona part de la seva carrera als Estats Units, un país en què va trobar "una democràcia artística que no existia a Europa. Allà m'hi vaig sentir molt lliure, sense pressions de grups o escoles". A Nova York, on va viure fins a l'any 1970, les influències sobre la seva obra no només van ser musicals, sinó també "pictòriques, de la pintura geomètrica, de Rauschenberg".
D'aquí dues setmanes la Simfònica de Pittsburgh li estrena la seva Cinquena simfonia, que vol ser "una expressió del drama de l'11-S". Per més endavant hi ha el projecte d'una òpera amb llibret de Fernado Arrabal. "El títol provisional és Gernika XXI, vol ser un Faust del segle XXI, però el mite estarà protagonitzat per una dona". La data prevista d'estrena al Teatro Real de Madrid és el 2007, però cap dels dos autors "encara no ens hi hem posat".

Xavier Cester
Avui