Cerca de notícies

Enquesta

Salieri i Mozart pugen a escena

7/1/2008 |

 

El Romea estrena demà un musical que reivindica Salieri com a compositor i nega que matés Mozart.

Antonio Salieri (Toni Sevilla) i Amadeus Mozart (Quim Lecina) es retrobaran al Teatre Romea des de demà fins al 20 de gener per intentar demostrar, explicant-se davant del públic de Catalunya, que Salieri no va matar Mozart.

Aquest és l'objectiu de Quim Lecina, creador i director de Mozart, Salieri i el Rèquiem inacabat, un espectacle musical "que s'escapa de tot realisme i naturalisme i fa nombroses picades d'ullet des del cabaret fins als músics de la Rambla", diu Lecina, tot puntualitzant que el vestuari és actual i que "nosaltres tenim aproximadament el doble de l'edat que tenien ells!".

Tots dos protagonistes són fundadors del Lliure: "Feia molts anys que no feia res amb en Toni Sevilla, des que érem a Gràcia. Tenia moltes ganes de tornar a compartir escenari". Els acompanyen una formació de tres instruments i vuit cantants d'òpera que, a més de fer de solistes, van intervenint físicament. "Fan una funció semblant a la del cor grec", explica Lecina.

Un cabdell que s'embolica
Quim Lecina va escriure el guió a partir d'una novel·la de ficció d'Aleksandr Puixkin, "que és el déu de la poesia russa, i a qui curiosament li deien el Mozart rus", en la qual Salieri enverina Mozart. "És injust que Salieri, que és un gran músic, hagi passat a la història per haver matat Mozart, quan això és una llegenda que Puixkin va aprofitar per fer la seva història". Per seguir amb l'embolica que fa fort, el dramaturg Petter Schaffer en va fer una obra de teatre que després Milos Forman va portar al cinema.

"De fet, Puixkin no era culpable del tot i en cap moment es va imaginar el ciri que muntaria. Es va basar en una rumorologia que corria per Europa a finals del segle XVIII a partir dels comentaris de les infermeres del manicomi on Salieri va passar els seus últims dies", continua explicant Lecina.

Mozart entra al teatre
L'espectacle comença fora del Romea. Lecina-Mozart és una mena de músic de carrer que entra al teatre enmig del públic. "La música i el text formen un tot, és com si estiguessin incrustades l'una a l'altre. A més, música i teatre es potencien mútuament i una ajuda l'altre a entendre's. Tots hi surten guanyant". L'espectacle té una durada de 70 "intensos" minuts en els quals "hem potenciat el sentit de l'humor de Puixkin" i durant els quals també hi ha lloc per a moments personals de la vida de Mozart, com ara les cartes que el seu pare, D. Leopold, li va enviar fent-lo culpable de la mort de la seva mare. "Li feia pressió psicològica perquè era massa liberal i tenia por que deixés la música. Res més lluny de la realitat, perquè Mozart sempre va prioritzar l'art a tot", conclou.

Teresa Bruna
Avui