Cerca de notícies

Enquesta

Willy Decker veu en «Mort a Venècia» un cant a la vida

8/5/2008 |

 

El Liceu programa per primer cop en tot l'Estat l'òpera de Benjamin Britten.

El Gran Teatre del Liceu penja el cartell d'una de les òperes més esperades de la temporada, Mort a Venècia, de Benjamin Britten. Es tracta d'una estrena a escala estatal que es podrà veure a partir de dimarts. Destaca també pel fet que la posada en escena és una nova proposta de l'aclamat Willy Decker. El director alemany ha ideat una Mort a Venècia onírica en què la narració lineal deixa pas a uns estats de la consciència del protagonista, presentats seguint recursos cinematogràfics.

Willy Decker afronta una de les òperes que fins ara s'havia reservat en la seva carrera de vint anys com a director d'escena. No ho havia fet perquè no li agradés, sinó tot el contrari, perquè la considera la més profunda i difícil d'escenificar de Benjamin Britten, un autor, d'altra banda, que Decker coneix bé perquè n'ha dirigit diverses òperes.

Benjamin Britten va posar música al clàssic de Thomas Mann l'any 1973 mantenint-se força fidel a l'original. «Estava molt impregnat per la pel·lícula que en va fer Visconti i va ser en veure-la que va decidir escriure la partitura, per això la va fer extremament cinematogràfica», comentava ahir Decker. Segons el director, Britten es va sentir en certa manera identificat amb Mann pel fet que arribava a la vellesa i se sentia un artista homosexual malentès. «Ara bé, si una cosa no és Mort a Venècia és una obra sobre un homosexual o un vell que s'enamora d'un jove, sinó que va molt més enllà, tracta del procés de morir en un sentit profundament espiritual.» Aquest procés, vist pels ulls de Decker, comporta un deixar anar tot allò erroni en el pensament del protagonista per entregar-se al més radical, a l'amor total pel qual està disposat a arriscar la vida. «És una obra que tracta de la vida i de la mort, de la purificació i del fet de ser conseqüent fins al final.» En el camí d'aquesta transformació, l'artista es planteja una sèrie de preguntes, com ara: què és la bellesa? és una cosa en si mateixa?

Un altre dels aspectes que Decker va destacar va ser l'estètica que regeix l'escriptor protagonista, Gustav von Aschenbach, de màxima simplicitat: «Aquest principi de simplicitat i claredat també és el que ha regit el meu treball, encara que des de fora l'escenari no es vegi.»

 

L'OMBRA DE VISCONTI

 

Decker proposa unes trenta escenes i també fa ús de vídeos i projeccions, tot i que remarca que no ha imaginat la seva Mort a Venècia sota l'ombra de Visconti. «Això hagués estat molt perillós, perquè si intentés imitar-lo sempre seria menys, en canvi he intentat ser fort i fer una proposta diferent.» Admet, però, que els espectadors que hagin vist la temporada passada La ciutat morta, de Korngold, que va dirigir, reconeixeran una mateixa atmosfera: «Són dues obres del segle XX que comparteixen dos punts centrals, la mort i el deixar-se anar.» Com en aquesta partitura de Korngold, Decker recrea un univers oníric per descriure els estats de la consciència, més que reconstruir una narració lineal a l'estil de Thomas Mann.

Musicalment, en l'obra, que dirigirà el titular Sebastian Weigle, hi participen les veus de Hans Schöpflin, en el rol d'Aschenbach; Scott Hendricks, que interpreta set rols, entre els quals, el del viatger, i el contratenor basc Carlos Mena, que farà la veu d'Apol·lo, entre d'altres. «Per mi ha estat un repte encarar tants rols diferents de personatges que només apareixen un cop a escena; alguns representen l'inconscient del mateix Aschenbach», explicava ahir el baríton Scott Hendricks, que debuta al Liceu. Qui també hi debuta és el tenor Hans Schöpflin, que encarna el paper protagonista. «La música és tan bonica i la peça, tan inequívoca que no es pot cantar d'una altra manera. Hi ha un moment, quan Aschenbach li diu al jove: ‘Thank you, young man', que emocionalment és molt fort. És l'únic moment en què diu la veritat, i això ho viu com una catàstrofe, perquè és un home que ho ha guanyat tot en la vida però que ara ja es comença a fer vell, no té dona i no es parla amb la filla i intenta buscar un sentit.»

 

VERSIÓ BALLADA

 

Paral·lelament a l'òpera de Britten, el Liceu ha programat la coreografia de John Neumeier de Mort a Venècia, que serà interpretada per l'Hamburg Ballet del 19 al 24 de maig. Al Foyer, el Cor del Gran Teatre del Liceu oferirà el 26 de maig un repertori de música coral de Britten.

V. GAILLARD
El Punt