Cerca de notícies

Enquesta

Batalla belcantista de reines

9/11/2003 |

 

Edita Gruberova, Juan Diego Flórez i Sonia Ganassi són els protagonistes al Liceu de 'Maria Stuarda', de Donizetti.

Demà torna a l'escenari del Liceu, tot i que en versió de concert, una de les joies del repertori belcantista, 'Maria Stuarda', de Donizetti, una peça que retrata l'enfrontament, més fictici que històric, de dues sobiranes.

E l Liceu ha reunit un trio d'asos encapçalat per Edita Gruberova, una de les sopranos més aplaudides als darrers temps al coliseu de la Rambla, en el rol de la dissortada reina d'Escòcia, amb la qual completarà la trilogia de reines Tudor de Donizetti (després de Roberto Devereux i Anna Bolenna). La cantant eslovaca va excusar la seva presència a la cita amb la premsa, a la qual sí que van acudir els dos altres protagonistes, Juan Diego Flórez i Sonia Ganassi. Si per a la mezzo italiana es tracta del seu debut liceista, per al tenor peruà Maria Stuarda suposarà la seva primera òpera al teatre, després de debutar-hi la temporada 1999-2000 sota la batuta de Riccardo Muti amb l' Stabat Mater, de Rossini.
El nom de Flórez s'associa normalment més amb Rossini que amb Donizetti i, de fet, el rol de Leicester, "només l'he cantat un cop, el 1998 a Torí. Tot i que no tingui una ària de lluïment, és un paper en el qual sí que pots lluir-te en els duos amb Elisabetta i Maria", a més d'haver-hi "moments amb petites joies cantabiles", si bé "la tessitura és molt aguda", reconeix el tenor. "És una òpera espectacular", rebla Flórez, que ja ha treballat amb anterioritat tant amb Gruberova com amb Ganassi. La mezzosoprano està d'acord amb el seu company: "És una obra molt teatral. No crec que s'hi trobi a faltar l'escena. Amb la música i la nostra forma de cantar el text, sorgirà el drama".
Maria Stuarda té com a epicentre la cèlebre escena en què la reina d'Escòcia insulta brutalment la d'Anglaterra ("Figlia impura di Bolenna"). Ganassi té al seu càrrec el rol d'Elisabetta -"la reina més gran de la història"-, un paper del qual vol "subratllar l'aspecte de dona ferida, perquè estima un home que estima una altra dona. Està rabiosa perquè se sent traïda". Per Ganassi, la fúria d'Elisabetta no ve tant dels insults de la rival com del fet que la reina "veu com tothom sap que Leicester estima Maria".


Qüestions d'estil
Tant Ganassi com Flórez van reflexionar sobre les exigències del bel canto. Per la mezzo, "és molt diferent cantar Rossini que Donizetti". "En aquest, l'orquestra és més feixuga, la tessitura és molt aguda. Elisabetta és un paper dramàtic" en el qual s'han de conjugar "les exigències del bel canto (so bell, legato bell, fraseig bell) amb el dramatisme del text". Això sí, "sense sortir mai de l'estil, sense caure en accents veristes".
El tenor abona les consideracions de la seva col·lega, tot i puntualitzar que "originalment el període del bel canto és l'anterior a Rossini, l'era dels castrats. Rossini deia que el bel canto va morir al desaparèixer els castrats". Perfeccionista absolut -"gravo els assajos per jutjar el que escolto i poder-ho canviar, així m'estalvio molt de temps"-, Juan Diego Flórez tornarà en pròximes temporades al Liceu amb Semiramide i La Cenerentola. "Ha nascut per cantar Rossini", apunta Sonia Ganassi. "Per a mi és més natural cantar Donizetti", continua la mezzo, que no va voler desvelar els seus projectes amb el teatre.
Maria Stuarda es presentarà també els dies 13, 17, 20 i 24 (en aquesta funció Reinaldo Macías substituirà Juan Diego Flórez) de novembre, amb direcció musical de Friedrich Haider, i amb Simón Orfila, Àngel Òdena i Ana Nebot completant el repartiment.

Xavier Cester
Avui