Cerca de notícies

Enquesta

El 'Dido i Eneas' de Sasha Waltz voreja la perfecció al TNC

13/7/2008 |

 

El magnífic muntatge del Festival Grec fusiona dansa i interpretació vocal. Les impactants escenes a la piscina enlluernen en aquesta òpera de Purcell.

BARCELONA
La concepció de l'espectacle total que Wagner predicava per a l'òpera ha trobat en la versió que Sasha Waltz fa de Dido i Eneas, de Henry Purcell, la seva màxima expressió. Un meravellós muntatge amb tots els elements en joc posats al servei d'una idea global. I una prodigalitat de coreografies plenes de bellesa plàstica, però també d'intencionalitat poètica i incisiva ironia que s'acoblen a la perfecció amb la música. El llenguatge dels gestos, de les mirades i els silencis aconsegueix cotes sublims.

La coreògrafa i directora berlinesa porta al terreny de la dansa tota la força expressiva que conté aquesta òpera barroca i la seva aposta arriba tan lluny que utilitza els cantants, el cor i fins i tot un violinista de la magistral Berlín Akademie Alte Musik per aconseguir una fusió sense fissures amb els ballarins. Tots participen de manera activa en les desbordades i imaginatives coreografies de Waltz.

PUR IL.LUSIONISME
Aquesta il.lusionista de la creació juga constantment amb el factor sorpresa, especialment relacionat amb els components del cor, als quals fa aparèixer, en un constant exercici de màgia, a les finestres de l'escenografia, traient el cap per les trapes situades a l'escenari, component belles agrupacions que ajuden a visionar el discurs narratiu i fins i tot fora de l'eix de l'acció, a la zona del públic, als espais laterals de la sala. Sempre deixant que la Vocalconsort Berlín mostri el seu alt nivell de conjunció vocal. Sempre en el punt just que exigeix la partitura d'aquesta obra barroca.

Els moviments dels cossos en escena, sols o en grups, demostren el domini que Waltz té del llenguatge relacionat amb l'anatomia humana i que va tenir la seva màxima expressió en la seva peça Körper. La suau sinuositat d'alguns moviments marca moments d'especial sensibilitat de l'obra, però també juguen a favor del muntatge l'energia d'aquests ballarins atletes que exerceixen com a acròbates i arriben a treballar sobre trapezis.

Res és prescindible perquè tot està elaborat al servei d'una obra musical que originalment es recolza també en la dansa, però mai amb la força que aconsegueix en aquest espectacle. I ni tan sols el desbordat excés de l'acció central, que mostra la versió més excèntrica de la coreògrafa, arriba a cansar.
L'arrencada de l'espectacle és impactant. L'orquestra, dirigida amb encert per Christopher Moulds, interpreta peces d'òperes de Purcell incorporades al muntatge per substituir la perduda obertura. Una piscina aquari es converteix en l'artifici visual central, on es capbussen vestits els ballarins que llisquen component figures pròpies de peixos alats, sols o en parelles.

VARIATS MISSATGES
El missatge de l'aigua com a font vital, el de la desaparició del paradís, escenificat amb el descens del nivell de l'aigua de la piscina, que condemna els humans a viure a la terra seca, apareixen en aquest acte, que ens situa en la trista història d'amor del relat. El príncep troià Eneas --interpretat vocalment per l'apol.lini Reuben Willcox i el ballarí Virgis Puodziunas-- arriba a Cartago en un viatge que ha d'acabar amb la fundació de la nova Troia a la ciutat de Roma. Pel camí queda atrapat per la passió amorosa que sent per la bonica reina cartaginesa Dido --defensada per Aurore Ugolin i les ballarines Yael Schnell i Michal Mualem--. Els amants estan predestinats a separar-se poc després d'haver intimat.

Eneas marxa i Dido, resignada, emprèn el seu viatge cap al regne dels morts. La interpretació de la bella ària When I am laid in earth i la lenta transició de la reina cap al més enllà, fonent-se amb els músics, són moments de gran intensitat dramàtica. També brillen la cantant Deborah York com a Belinda i, en general, tots i cada un dels músics, cantants i ballarins.

Un espectacle ple de màgia. El millor del Grec i un dels millors que es recorden a Barcelona. El públic es va posar dret per acabar ovacionant llargament els artistes. Els espectadors van sortir levitant del TNC, espai cedit al festival per acollir aquest inoblidable muntatge.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya