Cerca de notícies

Enquesta

Treure la pols de la música

9/11/2003 |

 

Al Palau de la Música hi arriben dilluns Frans Brüggen i la seva Orquestra del Segle XVIII. En cartell, obres infreqüents de Cherubini i
Beethoven.

L a soprano Rebecca Nash i l'actor Lluís Homar exercint de narrador completen la fitxa artística d'una vetllada en la qual Brüggen, un dels patriarques de la música antiga, i la seva orquestra recuperaran per al públic del cicle Palau 100 la música de Cherubini, un autor poc freqüentat als auditoris, a través de la seva Simfonia núm.1. "No és un compositor tan bo com Beethoven, això està clar, però té una certa frescor, especialment en els seus treballs de joventut". Aquesta és, de fet, l'única simfonia que va escriure el compositor italià, molt més conegut per les seves òperes, sobretot per Medea. "Cherubini va ser el primer director del Conservatori de París, un home important", destaca el director.


Música de Beethoven
Al costat de l'obra de Cherubini, el concert comptarà amb la música íntegra que Beethoven va escriure per al drama Egmont, "una peça meravellosa que també es toca molt poc", recorda Brüggen. Aquesta partitura comptarà, només al concert de Barcelona, amb la veu d'un narrador, Lluís Homar.
Encara són poques les orquestres que utilitzen instruments històrics en la música romàntica en comparació amb el repertori barroc o el clàssic. L'Orquestra del Segle XVIII ocupa, en aquest sentit, una posició de privilegi. Per al director, entre el so que aconsegueixen aquestes formacions i la resta "hi ha una gran diferència perquè els instruments es modernitzen contínuament". Segons Brüggen, el fet de recuperar la partitura original i els instruments de l'època aporta "el mateix que un museu quan decideix netejar els quadres i treure tota la pols i la brutícia que s'ha acumulat al llarg dels anys a les teles". Una visió sorprenent que el públic acostuma a acollir satisfet. Per Frans Brüggen, defensor de la interpretació històrica, el que es perd quan s'utilitzen instruments més moderns i s'adapta a ells el text musical és "un cert color i també una manera de tocar, perquè això també ha canviat, ha evolucionat".


Factors d'ajuda
Amb aquest objectiu ben clar, a l'hora d'afrontar una partitura, Brüggen se serveix de l'ajuda "de molts factors, però mai en pots estar segur del tot. Si coneixes les regles musicals de l'època i tens els intruments de l'època i fas els deures... El so el tenim, perquè els instruments són als museus i tenim la partitura. El que no sabrem mai és, per exemple, com el públic reaccionava a aquella música", explica. En el mateix sentit afegeix que "tota la música llavors era rarament tocada un altre cop, el públic sempre sentia una nova peça, composta el dia anterior. I això és diferent amb el públic d'avui en dia. A l'època de Mozart, per al públic sempre era una nova peça. Per a nosaltres ja és cosa vella", afirma. Per això, l'orquestra de Brüggen tracta sempre de "pensar-ho i tocar-ho tan vivament com sigui possible".

Marga Casado
Avui