Cerca de notícies

Enquesta

Entrevista: Mayte Martín i Katia i Marielle Labèque

22/7/2008 |

 

"Per col·laborar amb algú m'he d'enamorar"

Cada nou disc de Mayte Martín és un regal, però quan s'ajunta amb les pianistes Katia i Marielle Labèque, el regal esdevé una joia de diversos quirats. Això és De fuego y de agua, el nou disc d'aquestes tres dones, que més enllà de mostrar la seva indiscutible qualitat musical s'han deixat seduir per la seva qualitat humana.

Què busqueu en les col·laboracions?

M.M. És imprescindible que hi hagi feeling, enamorar-me'n, no col·laboro amb ningú per molt interessant que sigui artísticament si no em diverteixo. És com un viatge, la convivència ha de ser bona, si no, no compensa. K.L. Nosaltres volíem fer un disc de cançons populars espanyoles i després d'escoltar molts cantants sempre sortia el nom de Mayte Martín, o sigui que vaig agafar l'avió i la vaig venir a conèixer. D'això ja fa tres o quatre anys.

Com s'ho fan dues pianistes clàssiques per entrar als ritmes flamencs?

M.L. El primer assaig va ser molt difícil. Hem tocat molta música espanyola i vam conèixer Alícia de Larrocha, però aquí hi havia massa informació: la veu i els dos pianos. Sort del Joan Albert Amargós, que és un gran arranjador. K.L. Sí, ens va ajudar molt a trobar els accents i ara entenem millor el flamenc. Les bulerías van ser especialment difícils, i també el freedom. Però ara disfrutem molt. M.L. I la Mayte ha tingut molta paciència. Estem acostumades a treballar amb cantants de clàssica que en els assajos no volen fatigar la veu, i amb la Mayte ha sigut completament al revés. Va ser una sorpresa perquè els flamencs tenen fama de ser molt poc complidors.

La Mayte és diferent...

M.M. [Riu]. Jo faig concerts de flamenc, però no sóc flamenca! Quan es treballa s'ha de ser seriós, hi ha d'haver disciplina, elaborar les coses amb amor i dedicació... El talent hi és, però si no treballes es perd.

A més de música de Granados, Falla, cançons de García Lorca i fins i tot Gardel, hi ha tres temes de Mayte Martín.

M.L. Ningú com ella; és una gran compositora. M.M. Tenia sis o set cançons inèdites per a veu i quintet de corda que vaig escriure fa més de dotze anys per fer un disc i que s'havien quedat al calaix. Elles en van triar tres.

Musicalment, què creieu que heu guanyat amb aquesta col·laboració?

M.M. Ara hi estic tan ficada que no ho sé, crec que ho podré apreciar amb el temps. És igual que amb el Tete, quan t'hi trobes estàs lluitant per la supervivència, és amb la distància quan t'adones del que t'ha aportat. Però a nivell personal ara no hi ha res més. M.L. Per mi ha estat l'emoció. La Mayte em fa plorar i acte seguit em fa riure, és molt fort estar amb ella. K.L. Jo he descobert el diàleg real entre el piano i la veu. El piano és molt rígid si no el controles molt bé. Jo havia treballat amb cantants de clàssica, però els vibrattos i la tècnica són massa treballats. La Mayte m'ha ajudat a dialogar i a anar més enllà de les notes.

Heu començat una gira que aquesta setmana us porta a El Escorial i Fuengirola i després a Alemanya. Quan a Barcelona?

K.L. Ho estem treballant. Podríem actuar en aquella sala on et vaig veure per primer cop, era fantàstica! M.M. La Paloma. La van tancar perquè els veïns es queixaven pel soroll. K.L. I això com es pot permetre? És una sala meravellosa, forma part del patrimoni de Barcelona. He vist moltes sales de concert a la meva vida, però cap com aquesta. És molt greu que l'hagin tancat, un lloc així s'ha de salvar. No es pot fer un escrit a l'alcalde per insonoritzar-la i recuperar-la? La podrien donar als músics. Tu podries programar [li diu a la Mayte]. M.M. Sí, era un lloc fantàstic.

Katia i Marielle han creat la seva pròpia discogràfica, KML Recordings. Com veieu el món discogràfic?

K.L. Canviarà radicalment en 2 o 3 anys i cal canviar de mentalitat. Amb KML hem guanyat llibertat; podem fer els discos com volem i tenim els màsters, que abans se'ls quedaven la Sony o la Phillips. A la nostra web, kmlrecordins.com, la gent es pot comprar o baixar temes per molt pocs diners i el disc sempre és allà. I evidentment no guanyem diners. Feia 10 anys que no gravàvem i ara ho fem per amor. M.M. Abans tampoc en guanyàvem, se'ls quedaven les discogràfiques. Perquè penseu que fa set anys que no trec cap disc? Ara ningú no cuida els discos, desapareixen del mercat perquè no són rendibles. Per sort la Katia i la Marielle editaran aquestes cançons meves que són al calaix i sé que les cuidaran. I ja pensem en un nou projecte juntes.

Marta Porter
Avui