Cerca de notícies

Enquesta

María Bayo va brillar amb un poètic repertori al seu debut acompanyada d'una guitarra

14/8/2008 |

 

Menja exquisida per a esperits sensibles. Tota la força, musicalitat i expressivitat de María Bayo, que es recolza en un lluminós fraseig, es van donar cita dimarts a la nit a l'església gòtica de Sant Genís de Torroella. La soprano, acompanyada per la sedosa interpretació amb la guitarra de Pablo Sáinz Villegas, va sadollar les expectatives d'un auditori que ja s'ha acostumat a viure al dictat d'una artista que sempre arriba al festival amb propostes noves.

La cantant havia advertit que l'aposta era difícil per innovadora i pel repertori delicat. Era la primera vegada que oferia un recital amb l'únic acompanyament de la guitarra i aquesta seminuesa escènica exigia força interpretativa i domini dels recursos vocals. I aleshores va aparèixer el carisma de la cantant. Amb seductora delicadesa, María va imposar el lirisme de la seva rica coloratura per donar vida a un repertori pletòric de bellesa poètica.

TOC SENSIBLE
Sáinz de Villegas, amb el seu suau i sensible toc, va estar sempre atent que no s'escapés cap dels matisos de la tessitura vocal de l'artista i va lluir en les seves aparicions en solitari per interpretar la cèlebre Recuerdos de la Alhambra de Tárrega, i una peça del brasiler Villa-Lobos.

Va ser l'única treva per a la cantant en les dues hores de concert. Al revés d'aquells recitals lírics en què els intèrprets s'alternen amb les orquestres per economitzar l'esforç, Bayo va oferir entrega arribant a cantar gairebé sense pausa fins a 11 petites peces, com va passar amb l'estrena mundial de Mi jardín solitario, sobre poemes de Celedonio Romero i música de Lorenzo Palomo. És una obra adaptada per a acompanyament de guitarra, però que obliga a un notable desgast i una gran concentració per extreure'n tota la riquesa.

Dues cançons de Martín i Soler i el debut amb tres temes més de Ferran Sor van marcar el camí fins a arribar a la primera entrega d'un madrigal i cinc cançons sefardites de Palomo --també cantades per primer cop a Espanya-- i a quatre precioses tonadilles de Granados vestides amb mímica gràcia.
A la segona part, i després de l'aclamada estrena de Palomo, Bayo encara es va atrevir amb dues àries de la cinquena de les nou Bachianas de Villa-Lobos. Una hipnòtica i aplaudida traca per arribar als bisos de Rodrigo i Ovalle. La soprano va rebre al final nombrosos seguidors, entre els quals hi havia el conseller d'Economia, Antoni Castells, que en una aturada en les seves negociacions per al finançament autonòmic no va voler perdre's la vetllada i va felicitar l'artista.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya