Cerca de notícies

Enquesta

El cicle d'orgue de tardor reivindica el Barroc ibèric

13/12/2008 |

 

El valencià Miquel Bernal rescata a Sant Iscle mestres oblidats del XVII espanyol

 

Última cita del cicle de tardor d'orgue. Una cita especial que, a més dels habituals plaers de la descoberta d'autors i gèneres absolutament inèdits en aquest racó dels Pirineus, ofereix avui a Sant Iscle (21.30 hores) un repertori estrictament espanyol --amb la torna final de Bach-- que s'avé de forma gairebé mil.limètrica als registres partits, la cadireta i la trompeteria de batalla de l'instrument d'estil ibèric de la Massana. L'organista Miquel Bernal (València, 1961) ha aplegat, sota el llarguíssim títol d'Influència de la música vocal i instrumental en llengua vernacla en la música per a orgue, una selecció del bo i millor de la música espanyola del segle XVII, un dream team amb Heredia, Correa de Arauxo, Ximénez i Cabanilles a la davantera titular, i una banqueta inèdita formada per Antonio Brocarte i dos frares, Cristóbal de San Jerónimo i Diego de Torrijos. Autors, aquests últims, avui semioblidats, però que integren el riquíssim panorama musical del primer barroc hispà: "Els espanyols tenim el prejudici, gairebé el complex, que el XVII és un segle de decadència. Ho va ser, sí, en els àmbits social, polític i econòmic. Però no en els camps artístic, literari o musical. Hem de reivindicar uns autors, unes obres i un patrimoni, en definitiva, que no desmereixen gens al costat de la música italiana i alemanya coetània, des de Bach fins a Vivaldi".

'VILLANCICO', NO 'VILLANCET'
Una idea que li hem sentit repetidament a Ignasi Ribas, el director artístic del cicle. Avui és el dia indicat per comprovar-ho: Bernal intepretarà un repertori inspirat sobretot en els villancicos, gènere popular similar a la cantata de l'Europa protestant que es cantava generalment en castellà a tota la península --d'aquí el nom, que no s'ha de traduir per 'villancet' i encara menys per 'nadala', perquè no té res a veure amb el Nadal-- i que Bernal va exalçar ahir com una de les fites del Barroc ibèric: "Se'n van arribar a escriure per a tres, quatre, cinc i fins i tot sis veus, amb alternança de cors i instruments. Era un gènere molt variat, divertit i espectacular, a to amb la monumentalitat (i l'espiritualitat) barroca, i amb què es pretenia captar l'atenció dels fidels en festivitats assenyalades com ara el Corpus". El repertori d'aquest vespre no consisteix en una transcripció per a orgue d'aquests villancicos, sinó en una selecció de temes --atenció als noms: ensaladas, tientos i batallas-- escrits pels mestres del XVII a partir d'aquest gènere popularíssim a l'època, en un altre exercici d'arqueologia musical similar al que quinze dies enrere van protagonitzar Tomé Olives i Lluís Sintes amb el repertori menorquí del XIX i XX. Però avui sense veu ni violí. Amb orgue sol. A pèl. Llàstima que hagi de competir amb el Barça-Madrid. El cicle d'orgue no té la sort que es mereix, definitivament.

A.L.
El Periòdic d'Andorra