Cerca de notícies

Enquesta

L'òpera europea al descobert

19/4/2009 |

 

El congrés European Opera Forum qüestiona l'abús de les coproduccions contemporànies i de format familiar.

S'ensenyen totes les cartes sense manies. Aquesta generositat que aporten els ponents del congrés European Opera Forum (i que multipliquen amb les seves intervencions els 475 participants) presenta un panorama operístic diàfan. Un dels èxits per atreure públic nou han estat les versions familiars. Doncs ara es qüestiona el següent pas: els pares que han debutat amb els fills, com consolidaran el gust per l'òpera? Falta un esglaó entremig per arribar als grans títols. També són notables els cants de sirena a les sinergies per produir òperes contemporànies. Repartir el risc, segons Bryan McMaster (director històric del festival d'Edimburg), penalitza perquè limita massa el nombre de títols que es poden estrenar. Si es falla, no hi ha la possibilitat de corregir res.

 

L'European Opera Forum va començar divendres al migdia i s'allargarà fins aquest migdia. Les ponències es multipliquen en diversos racons del Liceu, un espai que els participants també poden visitar per conèixer-ne la història i l'abast operístic. La Fura dels Baus, per la seva banda, en resumia en un parell d'hores els 30 anys d'història i explicava com s'han encarregat direccions escèniques de les òperes més variades.

Mentrestant, ahir al matí, a la sala de veus una vintena de professionals qüestionaven com es podria garantir l'interès dels joves per esdevenir tècnics de teatre. Una professió desconeguda que cada cop demana més preparació i especialització. Posant com a exemple l'equip del Liceu, es constatava (i els altres responsables reunits coincidien en la diagnosi) que cal una fórmula de reciclatge que permeti equiparar uns estudis (molts cops autodidactes, encara) entre els 27 estats de la Unió Europea. De fet, ja hi ha algun mecanisme, però ahir es convidava l'associació organitzadora del congrés, Opera Europa, a formar part de l'equip que avali les corresponents formacions, cadascuna de les quals és diferent en cada estat. Ahir es va fer públic el primer dels veredictes del congrés, que està dedicat a la creativitat i a la innovació, el de composició. El jurat d'Opera J va triar, entre 150 candidats, Lupus in fabula, de l'italià Raffaele Sargenti. Es va destacar com a finalistes José Antonio Muntaño (Estat espanyol) i Adam Line (Bèlgica).

A la tarda, al foyer, es va presentar el resultat d'un treball de dos dies del grup Reseo, una entitat que organitza el congrés juntament amb Fedora i Opera Europa i que impulsa l'òpera a través de la participació directa. Per intervenir-hi no es demanava cap perfil: només s'havia de ser una de les primeres trenta persones que feien la sol·licitud.

Bieito: «La meva obligació és donar una peça nova, viva, al públic»
El director d'escena Calixto Bieito, que tot just fa 15 anys va debutar en el camp de l'òpera, va ser un dels protagonistes de la sessió d'obertura del congrés, divendres a la tarda. Les seves posades en escena de les obres de gran repertori són habitualment polèmiques perquè no agraden bona part del públic més tradicional. Bieito insistia ahir en la seva honradesa: «No m'interessa xocar amb el públic. La meva obligació és donar una peça nova, viva, fresca al públic; donar-li una autèntica estrena.»

El director del congrés i moderador de la taula, Nicholas Payne, reconeixia que va ser un «mal empresari» quan va intentar corregir algun matís en la posada en escena de Don Giovanni, que va ser molt xiulada al Liceu i que tenia programada temporada a Londres. No el va convèncer i ara se n'alegra.

Jordi Bordes
El Punt