Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu aposta amb ‘La cabeza del Bautista’ per la música del segle XXI

20/4/2009 |

 

Carlos Wagner ha adaptat el text i ha traslladat a escena el sòrdid «melodrama de marionetes». L’obra homònima de Valle-Inclán inspira la primera òpera de gran format d’Enric Palomar.

L’estrena aquesta nit al Liceu (20.00 hores) de La cabeza del Bautista, del debutant Enric Palomar, culminarà uns dies en què el coliseu de la Rambla ha estat la capital de la lírica amb el Forum d’Òpera Europeu. Encarregada pel Liceu, La cabeza del Bautista és la primera òpera del segle XXI que programa el Gran Teatre, ja que Gaudí, de Guinjoan, estrenada el 2004, es va començar a crear a finals dels anys 80.

La cabeza del Bautista, amb llibret i direcció d’escena de Carlos Wagner, adapta un text homònim de Ramón María del Valle-Inclán inclòs a Retablo de la avaricia, la lujuria y la muerte (1927), sobre els set pecats capitals.

Qualificada per l’autor com «un melodrama de marionetes», l’obra és una al·legoria sobre el passatge bíblic de Salomé, un tema que ja va abordar Oscar Wilde i que Richard Strauss va convertir en òpera.

Carlos Wagner, responsable també de la direcció escènica, trasllada el món sòrdid i esperpèntic de Valle-Inclán introduint-hi alguns personatges com el del Cec, que exerceix d’oracle, extret d’una altra narració del retaule. «El repte és traslladar la força de les paraules de Valle-Inclán a la música», afirma Palomar, músic badaloní de 45 anys, amant del teatre i la poesia espanyoles que ja ha portat Federico García Lorca i Rafael Alberti al terreny musical.
Si Valle-Inclán va barrejar el llenguatge poètic i simbòlic amb el popular, Palomar introdueix a la partitura elements de la música tradicional espanyola i del flamenc. El compositor es vol acostar al públic d’avui sense estridències ni dogmatismes, amb «referències a la música que forma part de mi», diu aquest admirador de Falla.

«La partitura es mou en els paràmetres de la comunicabilitat», ha afirmat Caballé-Domènech, que dirigirà l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu en les nou funcions dintre d’abonament previstes fins al 2 de maig que ve.

‘SUCIO PARNÉ’ // Diners, el sucio parné com en diu la copla, sexe, engany i mort centren aquesta òpera en un acte, de gairebé una hora i mitja de durada, que transcorre en un mateix espai escènic surrealista, amb 18 billars situats en un paisatge d’arbres sense fulles realitzat per Alfons Flores (escenografia). L’obra narra l’enfrontament entre Don Igi o Higino Pérez (José Manuel Zapata / Francisco Vas), el propietari del cafè de billars, i El Jándalo, àlies d’Alberto Saco (Alejandro Marco-Buhrmester / Michael Kraus), un foraster vingut de l’Argentina que li exigeix una suma important a canvi de guardar secret sobre un fosc episodi. La Pepona (Ángeles Blancas / Rosa Mateu), una dona que sap treure profit del seu cos, proposa a Don Igi seduir el gautxo per propiciar el seu assassinat sense comptar que se’n penedirà.

Aquest és el tercer text de Valle-Inclán que arriba a l’òpera després de Divinas Palabras, amb música d’Antón García Abril, i La cabeza del dragón, de Ricard Lamote de Grignon, estrenada al Liceu el 1960.

La cabeza del Bautista és la primera òpera de gran format de Palomar, que anteriorment havia compost dues peces de cambra: Ruleta. Ópera para un fin de siglo (1998) i Juana (2005).

La creació operística no abunda entre els compositors del nostre temps, com va lamentar l’escocès James McMillan aquest cap de setmana al Forum d’Òpera Europeu. Palomar sap que ell és un dels elegits que ha vist estrenades les seves peces. «He cregut molt en el gènere i he tingut sort», admet, sense entrar a debatre si són suficients les òperes de nova creació i gran format que s’estrenen al Liceu, una cada quatre anys segons marca el contracte programa. «Això és cosa del director artístic», contesta. «Però, evidentment, els compositors desitgen arribar a aquestes sales. Necessitem espais on mostrar el nostre treball».

MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya