Cerca de notícies

Enquesta

Sir Brian McMaster : "Només s'arriba a l'excel·lència assumint riscos, innovant"

20/4/2009 |

 

Entrevista: Sir Brian McMaster Exdirector del Festival d'Edimburg (1992-2006) i autor d'un informe per al govern britànic que és clau per al futur de les arts arreu.

Brian McMaster és un dels molts pesos pesants del món de l'òpera que han passat per Barcelona aquest cap de setmana. La seva feina, però, va més enllà. És el responsable que el Festival d'Edimburg, que va dirigir de 1992 al 2006, sigui el principal certamen de música i arts escèniques d'Europa, per sobre d'Avinyó o Salzburg. També és l'autor d'un informe encarregat pel govern britànic sobre les arts, clau per entendre cap on han d'anar en el futur. Actualment és el director del National Opera Studio anglès.

Vostè ha escrit un informe sobre les arts escèniques al Regne Unit i parla molt de l'excel·lència. Com s'hi arriba a Europa?

L'informe el vaig escriure per a la Gran Bretanya, i parla sobre com els subsidis públics poden encoratjar la creació. Creia que ningú no el llegiria, ni el ministre [riu]. Pensava que en llegiria un resum, i després el llençaria. Això em va donar molta llibertat a l'hora d'escriure'l.

És força radical en alguns punts, com en la necessitat de subvencionar companyies durant deu anys o oferir una setmana d'entrades de franc.

M'agrada que digui això. L'excel·lència? Només és possible assumint riscos, sent innovador. Calixto Bieito ha dit una cosa molt important: els artistes no han de pensar en això, simplement han de fer-ho. El que cal és donar-los llibertat i confiança. I això és el més important, donar suport als artistes.

¿El finançament públic és l'única via perquè els artistes obtinguin aquesta llibertat que els porti a l'excel·lència?

Hi ha moltes maneres d'aconseguir-ho. I això és molt interessant avui dia, que estem en un període on és i serà molt difícil aconseguir diners... Sempre hi ha altres consideracions. Admiro el que passa aquí: tothom estima la cultura.

Sí?

Segurament teniu problemes que no veig. Però teniu una cosa bàsica: els carrers estan plens de poesia, els museus poden formar en música clàssica seriosa, hi ha un sentir general que la cultura és valuosa. A la Gran Bretanya això ja no existeix.

¿Han convertit la cultura en un bé de mercat, igual que un gerro?

L'economia de mercat potser sí que ha mort la cultura. Va ser interessant escriure l'informe perquè, al final de tot, molta gent va expressar el desig i la necessitat de l'excel·lència. Mira: el Regne Unit és potser la societat més multicultural del món i hi ha una creença força estesa que la comunitat negra ha de ser tractada amb un criteri diferent de cara a l'excel·lència. Però quan els demanes això, et diuen que volen el mateix que la resta.

Vostè va proposar entrades de franc per als espectacles durant una setmana. Seria la manera d'atreure la gent jove?

Li explicaré la història de les entrades de franc. Hi va haver una discussió al ministeri sobre com gastar cinc milions de lliures que teníem disponibles. I jo vaig proposar que les podríem gastar creant una nova marca per a les arts, per donar-los una altra imatge. La sidra, per exemple, només es bevia a llocs molt petits d'Anglaterra; era la beguda dels alcohòlics. Però li van canviar la imatge gràcies a una agència de publicitat. I ara és la beguda més elegant, de moda, que pots tenir. I jo volia fer això amb les arts. La millor manera i la més barata de fer-ho és oferir entrades de franc als teatres públics durant una setmana, no perquè tothom hi vagi i hi hagi aglomeracions, sinó perquè els mitjans, diaris, ràdios, televisions parlin de les arts, que els donin valor.

¿En els últims 15 anys, l'òpera ha esdevingut un art viu?

Sí aquí, a Barcelona. El que ha passat amb el Liceu és increïble. A la Gran Bretanya, fa 20 anys, hi havia més fam per l'òpera que avui.

Per què no hi ha noves òperes damunt dels escenaris europeus?

Al Liceu n'hi ha una aquesta setmana! L'òpera és molt cara de portar a escena i s'han d'assumir molts riscos...

A Edimburg, vostè els va assumir.

Ja ho vaig fer abans a Cardiff. Sí. Venc la recepta: només cal fer-ho! Si ets programador, tens els diners, tens el públic, només has de fer-ho! I és molt important.

Vostè va llançar el Festival d'Edimburg al capdamunt dels certàmens estivals europeus. Com ho va aconseguir?

No ho sé. El públic volia coses bones, qualitat, excel·lència, noves experiències, i quan els vam donar això es van apassionar i es van bolcar en el festival.

Què creu que li cal a Barcelona per tenir un festival del mateix nivell? Més risc, més diners?

Segurament.

A Edimburg vostè va portar molts catalans. Què és el millor que tenim?

No crec en els col·lectius, sinó en els individus. Crec que Calixto Bieito és un gran artista, que Carles Santos és un gran artista, que La Cubana són extraordinaris. Vaig portar moltes vegades Cesc Gelabert: va crear una peça amb discapacitats. Va ser increïble.

Molta gent aquí pensa que no es pot exportar res en català. És així?

De cap manera. L'únic que importa és la qualitat de la proposta.

Andreu Gomila
Avui