Cerca de notícies

Enquesta

El festival de Torroella porta demà la música de Vivaldi al seu bressol venecià

10/9/2009 |

 

L'orquestra del festival interpretarà «Juditha triumphans» en un acte coorganitzat amb el Ramon Llull dins la biennal.

L'orquestra històrica del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, l'Acadèmia 1750, interpretarà demà l'únic oratori que es conserva d'Antoni Vivaldi, Juditha triumphans, a l'església veneciana de San Giovanni in Bragora, on va ser batejat Vivaldi (Venècia, 1678-Viena, 1741). El concert, coorganitzat entre el festival de Torroella i l'Institut Ramon Llull (IRL), serà un dels actes destacats de la presència catalana a la Biennal de Venècia, i serà presidit pel director de l'IRL, Josep Bargalló. Estrenada a Torroella el 2007, aquesta producció, dirigida per Ottavio Dantone, té com a solistes Gemma Coma-Alabert, Emmanuela Galli, Josè Maria Lo Monaco, María Hinojosa i Marta Infante, i ha de servir per projectar internacionalment l'Acadèmia 1750.

 

Tot indica que fa almenys vint anys que Juditha triumphans no s'ha interpretat a Venècia, la ciutat on l'oratori va ser compost i estrenat el 1716 per celebrar l'alliberament de Corfú i la victòria dels venecians sobre l'imperi Otomà: un conflicte iniciat el 1714, any que a Catalunya té connotacions de derrota, la que celebrem justament demà, 11 de setembre, tal com es va remarcar ahir en la presentació del concert, que va reunir a Barcelona Josep Bargalló i els directors sortint i entrant del Festival de Músiques de Torroella, Josep Lloret i Oriol Pérez i Treviño, també director artístic de l'Acadèmia 1750.

El concert de demà a l'església de San Giovanni in Bregora (20.00 h) –«l'única església que ens queda avui dia del llegat vivaldià, del seu paisatge urbà més íntim i quotidià», segons Pérez– reunirà en aquest petit temple situat a prop de la basílica de San Marco, amb una acústica «molt bona» i capacitat per a unes 250 o 300 persones dretes, un total de 54 instrumentistes i cantants: els 29 components de l'orquestra Acadèmia 1750; els 20 del cor La Stagione Armonica, sota la direcció de Sergio Balastracci, i les cinc cantants: la gironina Gemma Coma-Alabert (Juditha), la milanesa Emanuela Galli (Vagaus), la siciliana Josè Maria lo Monaco (Holofernes), la sabadellenca María Hinojosa (Abra) i la lleidatana Marta Infante (Ozias). Les tres cantants catalanes repeteixen respecte a la primera representació de Juditha triumphans i a la versió en CD de l'oratori, que, editada també amb el suport de l'IRL, s'ha convertit en l'obsequi institucional del pavelló català de la Biennal de Venècia.

Els assajos van començar ahir a l'Institut del Teatre de Barcelona, i continuaran avui entre Barcelona i Venècia, on demà al matí tindrà lloc l'assaig general. Demà el concert serà gravat per la televisió pública italiana, la RAI, que l'emetrà més endavant, i també hi ha «converses» amb TV3 perquè faci algun tipus de cobertura d'aquest concert institucional que Bargalló va definir ahir com «la gran activitat d'aquesta tardor al voltant del pavelló de Catalunya a Venècia». Per al director del Ramon Llull, aquesta producció del festival de Torroella «és una demostració de les múltiples relacions que històricament hi ha hagut entre Catalunya i Venècia». Ahir es va remarcar la bona acceptació que havia tingut aquesta proposta catalana entre els responsables de la biennal i entre la societat veneciana en general, pel fet de tractar-se d'un obra molt estimada i amb una simbologia inequívoca: la història bíblica es converteix en l'obra de Vivaldi, amb llibret de Giacomo Cassetti, en una al·legoria en què Juditha és la Venècia que talla el cap a l'imperi Otomà, representat per Olofernes. La curiositat que les cinc solistes siguin dones, fins i tot en els papers masculins, té a veure amb el fet que Vivaldi era en aquell moment maestro dei concerti de l'Ospedale della Pietà, una institució benèfica només per a noies.

«Aquest concert, com el llibre de Ramon Llull que vam editar al juny amb motiu de la biennal, subratlla que som una cultura de gran tradició històrica, com Venècia: una ciutat amb la qual fa segles que tenim relacions», va apuntar Bargalló.

25.000 visitants al pavelló català
Un total de 24.950 persones havien passat fins al 6 de setembre pel pavelló català a la Biennal de Venècia, obert al públic el 7 de juny, segons dades facilitades ahir per l'Institut Ramon Llull. Bargalló explica així l'èxit d'assistència: «Tenim un nivell de visites molt més alt que la majoria de pavellons. El nostre pavelló està molt ben situat, al mig de l'anomenat triangle d'or, entre el museu Guggenheim i les noves fundacions Pinaud i Vadova. Però tampoc no hem comès l'error de ser fàcils: no hi hem volgut portar Tàpies, Miró i Dalí, sinó una proposta d'art conceptual, moderna, radical i contemporània, que ha estat una sorpresa molt positiva per al públic. I ja sabem que el pavelló rebrà algun premi d'un organisme internacional.»

Xavier Castillón
El Punt