Cerca de notícies

Enquesta

L'Acadèmia 1750 del Festival de Torroella rep una gran ovació en la seva estrena veneciana

12/9/2009 |

 

El director Ottavio Dantone destaca el bon nivell de la formació i de les solistes catalanes.

A dalt, un moment del concert amb Gemma Coma-Alabert. A baix, a l'esquerra, Oriol Pérez, Ottavio Dantone i Josep Lloret, ahir davant del teatre de La Fenice i una imatge del públic, amb el director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló.1 2 3 «L'amor a la pàtria em guia, com també ho fa la dolça esperança de la llibertat, guiada per la més alta resplendor del cel que condueix les meves passes sense por entre soldats.» En plena Diada, les paraules cantades en llatí per la mezzosoprano gironina Gemma Coma-Alabert, encarnada en la bíblica Judit i al·legòricament també en la Venècia que es disposava a combatre l'enemic turc, es van omplir ahir al vespre d'altres connotacions més nostrades. Judit va triomfar un cop més a l'escenari sobre el general assiri Holofernes mentre l'Acadèmia 1750, l'orquestra barroca del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, triomfava també i rebia una sonada ovació en la presentació a la Biennal de Venècia de l'oratori Juditha Triumphans, de Vivaldi, sota la direcció d'Ottavio Dantone.

 

Ahir al migdia, Ottavio Dantone va fer una petita aturada en l'intens programa d'assajos amb l'Acadèmia 1750, l'Ensemble Vocale La Stagione Armonica i les cinc cantants solistes, poques hores abans del concert a l'església de San Giovanni in Bragora, per atendre els periodistes catalans desplaçats fins a Venècia amb motiu de la presentació a la ciutat de l'oratori Juditha triumphans, com un dels actes destacats de la presència catalana a la Biennal. Ahir va ser la tercera vegada que Dantone dirigia l'orquestra barroca del festival empordanès en aquest oratori, després de l'estrena a Torroella, el 2007, i del concert que van oferir a Lugo l'any passat i que es va enregistrar per a la seva edició en CD. «No hem pogut fer gaires assajos per al concert de Venècia, però estic tranquil, perquè sento un feeling molt especial amb aquesta orquestra: és un grup de persones amb què em trobo molt bé i ara mateix no tenim cap altre projecte en comú, però m'agradaria tenir-lo més endavant», va dir Dantone, que ja s'ha convertit en el director que més temps ha treballat amb l'Acadèmia 1750. Dantone també va dedicar elogis a les cinc cantants solistes i, especialment, a les tres catalanes, Gemma Coma-Alabert, María Hinojosa i Marta Infante, que són les que es mantenen en el projecte des de l'estrena: «Les tres han anat evolucionant i crec realment que són perfectes per als seus respectius papers. El més important és que posen la seva personalitat al servei del conjunt.»

Respecte a Juditha Triumphans, Dantone va destacar la gran riquesa instrumental de l'únic oratori que es conserva de Vivaldi, en el qual sonen una quinzena d'instruments diferents (com ara la viola d'amore i les flautes de bec), encara que alguns només ho facin en una sola ària. Dantone, però, no vol que tot el seu treball giri al voltant de la recuperació dels instruments barrocs. Per a aquest músic, que ha descartat ofertes per ser director estable d'orquestres simfòniques per la seva fidelitat al clavicèmbal i a la música antiga, el més important és sempre que el músic conegui bé el llenguatge amb què treballa i el sàpiga transmetre a l'audiència, juntament amb les emocions i els estats d'ànim que s'amaguen darrere d'aquestes sublims partitures centenàries i que es «filtren» a través dels seus intèrprets actuals.

Ottavio Dantone, que l'any vinent serà artista resident del Festival de Torroella amb la seva Accademia Bizantina, té una agenda molt atapeïda que inclou la invitació de Daniel Barenboim per dirigir també el 2010 la Staats Kapelle de Berlín. El 2011, Dantone prepararà durant tres mesos un gran muntatge de l'òpera Rinaldo de Haendel per estrenar-lo en el Glyndebourne Festival Opera del Regne Unit. La imparable projecció internacional de Dantone contrasta amb els seus comentaris sobre l'absoluta manca de suport del govern italià als grups de música barroca. «En moments de crisi sempre es pensa que el més superflu és la cultura, però aquesta actitud només provoca que s'embruteixi més el poble.»

A la ciutat de «Les quatre estacions»
En aquesta ciutat encara envaïda pels turistes (molts catalans, en aquest cap de setmana de la Diada: la llengua els delata entre la multitud) tan normal com trobar-te rèpliques de màscares de carnaval a les botigues de records, ho és veure el nom de Vivaldi pertot arreu, generalment en cartells i fullets que anuncien concerts amb obres del mestre venecià que tot tipus d'orquestres interpreten en esglésies, palaus, ateneus i altres edificis il·lustres i generalment centenaris de la ciutat. Obres? En realitat, a la majoria dels programes anunciats només en destaca una, Les quatre estacions, la composició més explotada i forçosament popular de Vivaldi, convertida a Venècia en una atracció turística més.

Per exemple, a l'Ateneu de San Basso, situat en un lloc tan estratègic com la plaça de San Marco, entre els mesos de juliol i novembre d'aquest any, l'Orquestra de Cambra de San Marco, que es presenta al visitant amb el cridanerr àlies de Virtuosi di Venezia, ofereix més de cent concerts amb el títol genèric Homenatge a Antoni Vivaldi i dos programes diferents, segons el dia: Vivaldi i l'òpera i, evidentment, Les quatre estacions. En aquest context, encara sorprèn més que una orquestra catalana, l'Acadèmia 1750 del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, hagi recuperat per als venecians una de les joies mig oblidades del llegat vivaldià, l'oratori Juditha triumphans, que no s'escoltava en directe a la ciutat des de principis dels anys noranta del segle passat, quan la van interpretar I Solisti Veneti, la formació creada el 1959 per Claudio Scimone, precursora en la recuperació dels tresors sonors del barroc italià.

Xevi Castillón
El Punt