Cerca de notícies

Enquesta

Fotos i documents inèdits il • lustren la trajectòria del Pau Casals exiliat

6/10/2009 |

 

L'exposició fa un recorregut pel període d'exili de Casals (1939-1973), des de l'esclat de la Guerra Civil fins el retorn de les seves restes mortals el 1979.

Fotografies i documents inèdits del cèlebre violoncel · lista català Pau Casals es reuneixen des d'avui en una exposició que posa l'accent en la seva condició d'exiliat actiu durant el franquisme i el seu compromís amb la causa democràtica.

L'exposició està plantejada com un recorregut pel període de l'exili de Pau Casals (1939-1973), des de l'esclat de la Guerra Civil espanyola fins el retorn de les seves restes mortals a 1979.

Un període que, com ha recordat la conservadora del Museu Pau Casals i comissària de l'exposició, Núria Ballester, en el qual el músic "va ajudar als refugiats, va mantenir una posició de lluita constant contra les dictadures i es va implicar en l'exili català i en el combat per les causes de la pau i de la llibertat ".

Segons Ballester, entre la documentació inèdita destaca la correspondència de Pau Casals amb els refugiats, intel.lectuals i polítics de l'exili, així com les llistes amb les donacions econòmiques que Casals va fer a gran nombre de refugiats. Aquestes llistes, la majoria d'elles manuscrites, mostren a "un Pau Casals solidari, amb donacions que van des dels 100 francs francesos de 1940 als 3.000 o 10.000 francs".

La documentació prové bàsicament dels arxius de Casals que la vídua del mestre va donar recentment a la Fundació Pau Casals, i s'ha complementat amb altres arxius i fons com l'Arxiu Tarradellas o la Biblioteca de Catalunya, que alberga el fons del Doctor Trueta, exiliat a Anglaterra i amb qui Casals va mantenir una gran amistat.

A la mostra es pot contemplar també documentació de la Hans and Rosaleen Moldenhauer Collection de la Biblioteca del Congrés de Washington, com una carta que Pau Casals va escriure a Boaz Piller, director de l'Orquestra Simfònica de Boston.

En aquesta carta, escrita el 1940 i que mai havia estat publicada ni exposada, Casals parla de la Maternitat d'Elna, dels camps de concentració al sud de França i defineix el nazisme com "la bèstia que està amenaçant a tot el món" .

Una versió més reduïda d'aquesta exposició ja es va poder veure a Madrid i Granada i a Puerto Rico, on s'ha exhibit a San Juan i Mayagüez, ia partir d'aquest mes a la ciutat de Ponce.

La comissària ha subratllat que "el discurs de l'exposició no aposta tant per mostrar un gran nombre de dades i documents, sinó per una selecció acurada dels elements més essencials i importants, perquè l'espectador comprengui l'experiència de Casals a l'exili a través dels seus testimonis, escrits, reflexions i discursos d'una forta càrrega sentimental ".

En arribar a Prada, al sud de França, Casals va iniciar l'organització d'ajuda als refugiats i la seva habitació del Grand Hotel es va convertir en una oficina des de la qual enviava milers de cartes a persones i organitzacions internacionals per demanar ajuda. L'allau de peticions individuals era imparable i Casals va ajudar i va respondre pràcticament a tot el que l'hi demanava, segons Ballester.

A més de l'ajut individual, col • laborar amb organitzacions benèfiques com la Spanish Refugee Aid (SRA), fundada als EUA per l'anarquista Nancy G. McDonald, per ajudar els exiliats al sud de França.

Després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial i l'ocupació alemanya de França, després d'un intent frustrat d'anar a Amèrica, Pau Casals retornà a Prada, on va estar fins al 1957, quan va marxar a Puerto Rico, terra natal de la seva mare i on va morir el 1973 als 96 anys.

Al final del conflicte mundial, el juny de 1945, Casals va ser convidat a tocar a Anglaterra, on no ho havia fet des de feia sis anys, i va oferir una gira de concerts per tot el país amb l'esperança que la democràcia tornaria a Espanya.

El 1946, decebut i desanimat per l'actitud d'Anglaterra davant el règim franquista, va decidir no tornar a tocar en aquell país ni en cap dels països aliats. Des d'un exili conscient, Casals va refer la seva vida a Puerto Rico al costat de la seva deixebla, i més tard esposa, Marta Montañez.

La medalla que el president nord-americà John F. Kennedy concedió a Casals  i el telegrama de confirmació de la distinció enviat per la Casa Blanca il.lustren el reconeixement que va tenir Casals a l'última etapa de la seva vida.

La Vanguardia