7/10/2009 |
El 30 d'agost s'hi va inaugurar una rèplica construïda pel mateix orguener, Joaquín Lois. El programa de la temporada torna al Barroc amb Bach, Scarlatti i Handel
Probablement, quasi tots els veïns de la Massana --com també els del Principat, d'Europa i de l'univers sencer-- han tastat alguna vegada una presa de xocolata Suchard. Un clàssic. El que ja no és tan sabut és que la primera factoria de Suchard es va aixecar el 1826 a Serrières, actualment un tranquil i històric barri de la ciutat suïssa de Neuchatel. ¿I què tenen en comú la Massana i Serrières? Fins al 30 d'agost, res. Si més no, que se sàpiga. Avui estan, en canvi, agermanats per un subtil, invisible fil musical: en aquesta data es va inaugurar a l'església reformada de Serrières un orgue ibèric construït per l'orguener castellà Joaquín Lois que és la rèplica exacta del flamant instrument estrenat ara fa dos anys a Sant Iscle i que a partir de dissabte protagonitza el cicle de tardor: la mateixa trompeteria horitzontal que constitueix el fet diferencial dels orgues ibèrics; els mateixos dos teclats partits, i el mateix pedaler que el capacita per interpretar-hi no només els mestres espanyols i portuguesos dels segles XVI, XVII i XVIII, sinó també el repertori alemany i centreeuropeu.
El cor, l'ànima i la mecànica són, doncs, idèntics. Només els distingeixen els acabats: les al.legories de les estacions pintades de l'artista gallec Julio Sanjurjo que adornen la façana de l'instrument massanenc han estat substituïdes a Serrières per unes austeres volutes barroques, més a to amb la sensibilitat protestant local. ¿I com s'ha produït l'extraordinari fenomen que una parròquia suïssa copiï l'orgue de la Massana? La culpa és de Guy Bovet, prestigiosíssim organista especialitzat en el repertori espanyol que el 2007 es va plantar al taller de Joaquín Lois just a temps per veure com s'acabava de polir l'instrument que aquell estiu s'havia d'instal.lar a Sant Iscle: "Se'n va enamorar, fins al punt que va dir que en volia un d'idèntic per a Serrières. I així ha estat com el nostre orgue sona avui també a Neuchatel".
DE CABEZÓN A RODRIGO
Ho explicava ahir Ignasi Ribas, director artístic del cicle de tardor, en la presentació de la tercera edició del cartell. Amb legítim orgull perquè, diu, el prestigi de Lois ha exercit de ganxo perquè alguns dels organistes del moment s'hagin interessat pel cicle. I no ho diu de farol: el programa d'aquesta temporada inclou dues vaques sagrades de l'orgue espanyol contemporani --el castellà Jesús Gonzalo López i el basc Daniel Oyarzábal-- i es completa amb la presència de Miquel González, durant molt anys organista de l'Escolania de Montserrat, així com del duet que integren el suís Benjamin Righetti i --alerta-- el nostre Albert Pià, en una combinació d'orgue i guitarra inèdita al Principat.
Els quatre concerts programats suposen un retorn al Barroc, el repertori que millor s'avé amb les característiques de l'instrument: no hi falten les grans patums, des de Vivaldi, Bach i Scarlatti fins a Mozart i Handel, de qui aquest any es commemora el 250è aniversari del seu traspàs. Com a nota exòtica, sengles i extemporànies escapades al segle XVI --amb Cabezón-- i al repertori contemporani, amb la Fantasía para un gentilhombre, de Rodrigo.
ANDRÉS LUENGO
El Periòdic d'Andorra