Cerca de notícies

Enquesta

El Palau recupera el pols musical

10/10/2009 |

 

Vibrant obertura amb la Filharmònica de Rotterdam i el pianista Anderszewski.

 

Allegro amb brio. Res millor que aquest primer moviment del Concert per a piano i orquestra número 1 de Beethoven per simbolitzar el canvi de rumb del Palau. Allegro amb brio en el concert inaugural de la temporada amb la no menys decidida direcció de Yannick Néset-Séguin al capdavant de la Filharmònica de Rotterdam i la lluminositat interpretativa del pianista Piotr Anderzewski.

Difícilment podia plantejar-se un programa millor per al restabliment de la normalitat després de l’enorme convulsió soferta pel cas Millet, perquè després de la brillantor sonora d’aquesta peça de Beethoven va arribar la imponent Novena simfonia de Mahler. Emoció continguda en el públic, que va intentar desmarcar-se del morbo, excepte en els comentaris als passadissos, per disfrutar de la música en estat pur.

El Palau de la Música necessitava una vetllada com la de dijous, amb ple d’autoritats donant suport a la institució i patrocinadors en l’ona de seguir col·laborant, per assentar el missatge que el futur pot ser molt millor amb una gestió honrada i un director musical que utilitzi de forma coherent els recursos.
Els protagonistes de la gala van posar tota la carn artística a la graella. Després de l’extensa introducció orquestral del concert de Beethoven,un Anderszewski vestit amb una ajustada jaqueta-caçadora negra va entrar en acció per expressar sobre el teclat tota la força de la seva naturalitat interpretativa. Rítmic en l’inici i més pausat en el segon moviment, va arribar el rondó-sonata final amb un estimulant crescendo que va provocar llargues ovacions de la sala.

RICA EN MATISOS / L’orquestra, reduïda i dubitativa a laprimera part, potser perquè el pes requeia en el solista, va elevar el llistó ja completa amb Mahler fins a acabar arrodonint una interpretació rica en matisos tot i enfrontar-se a un entramat compositiu molt complex. Amb totes les seccions ben acoblades, conduïdes per un decidit Néset-Séguin, la formació va acabar demostrant que aquesta partitura estava més treballada que l’anterior.

L’execució de l’orquestra va reflectir la gran intensitat liricodramàtica de l’última simfonia completa de Mahler, al·lusiva a la resignada espera de la mort. Els quatre moviments d’aquesta creació fins a arribar a l’adagio, amb el suau i commovedor final acollit amb un respectuós silenci, va acabar esclatant en repetides aclamacions. La música ha tornat al Palau i, com assenyalava un dels contribuents a la restauració de l’orgue, «després de la rapinya, com a mínim ens queda l’escenari».

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya