Cerca de notícies

Enquesta

Marzio Conti: "Deu concerts de clàssica per any són pocs per a l'Auditori"

10/10/2009 |

 

DIRECTOR PRINCIPAL DE L'ONCA

 

 

Segona vetllada del Narciso Yepes, i segon plat fort del cartell. Atenció: perquè serà la primera vegada que sonen en aquest racó del Pirineu tant el Bolero de Ravel com la Simfonia clàssica de Prokofiev i el Concert per a violí de Txaikovsxki, l'única peça per a aquest instrument escrita pel mestre rus. Per si no era prou al.licient, no perdin de vista el violí del canadenc Alexandre da Costa (Mont-real, 1979), talent precoç que debuta al Principat i que toca amb un Stradivarius que fins i tot té nom: es diu Di Barbaro i és de la collita del 1727. Al capdavant de tot plegat, el florentí Marzio Conti, director principal d'una Orquestra Nacional que torna a casa en format clàssic per segona i última vegada aquesta temporada.

--Per als ronsos: ¿dos motius perquè pugin aquesta nit a l'Auditori?
--N'hi ha molts més que dos. El primer de tots, el Bolero, una de les grans obres del segle XX. És un privilegi poder-lo dirigir per primera vegada a Andorra. És excepcional, no només per la musicalitat que destil.la; també perquè és una obra molt participativa. Un cas semblant al del Concert de Txaikovski, un dels més bells del Romanticisme. Tant l'un com l'altre connecten molt bé amb el públic, són temes que combinen bellesa amb accessibilitat.

--Cal suposar que la Simfonia de Prokofiev ja són figues d'un altre paner...
--És una simfonia de joventut que sempre ha tingut molt d'èxit. No és que sigui difícil per a una oïda poc avesada, però sí que és d'una gran exigència per a l'orquestra. És una obra de gran virtuosisme. Com també ho és el Concert de Txaikovski per al violí. I vet aquí un altre motiu per venir a Ordino: Da Costa, aquest intèrpret extraordinari.

--Quan va firmar com a director principal de l'ONCA, el 2006, l'acord era per a tres temporades. ¿Continuarà al capdavant de la formació?
--S'ha de parlar amb tranquil.litat. Però el que està clar és que per totes les parts hi ha la voluntat de continuar treballant junts.

--¿Hem d'entendre que encara no ha renovat?
--Oficialment, encara no.

--El balanç d'aquests tres anys es pot resumir --concerts a banda-- en l'enregistrament de les simfonies de Rendine, la col.laboració amb el Pau Casals de Prades, i l'encàrrec de l'òpera El somni de Carlemany. ¿Satisfet, amb la feina feta?
--El gran problema ha sigut, com és evident, la crisi. Tot i el suport extraordinari de la Fundació Crèdit Andorrà, hem hagut de replantejar alguns dels projectes que teníem al cap. L'objectiu de cara als pròxims anys és potenciar les gires i les gravacions. Totes les parts hi estem d'acord. Però no podem precisar més fins que es reuneixi el patronat.
--¿S'han complert els objectius per als quals va ser fitxat?
--Aquests tres anys hem fet grans coses amb una orquestra que ja vaig agafar a un altíssim nivell. Però precisament pel nivell i la qualitat que ja tenim, hem de lluitar per exportar aquest producte a l'àmbit europeu. Malgrat les dificultats, hem de trobar la manera de tenir un major impacte, una major presència. El camí de l'ONCA ha de ser créixer, i per això hi ha la voluntat que continuï al capdavant de l'orquestra.

ANDRÉS LUENGO
El Periòdic d'Andorra