Cerca de notícies

Enquesta

La matinal del Yepes torna a apostar pels solistes de la Jonca

11/10/2009 |

 

Les joves promeses toquen a la parroquial sengles quintets de Schubert i Schumann. El grup ha passat de sis a deu intèrprets en les tres temporades que és en actiu

Hi ha un moment fugaç, no sempre fàcil de transitar en la vida d'una persona: aquella edat ambigua en què s'ha deixat definitivament enrere l'adolescència però encara no s'ha entrat de ple i amb totes les conseqüències en l'edat adulta. Un llimb semblant --però en l'àmbit artístic-- és el lloc de residència habitual dels solistes de la Jove orquestra nacional (Jonca), la majoria dels quals ja ha abandonat la disciplina de la formació i s'ha començat a guanyar les garrofes en la selva professional. Busquen el seu lloc al sol musical, i no han tallat del tot el cordó umbilical que els manté units amb la casa mare. De fet, i solistes a banda, quasi tots col.laboren habitualment amb l'ONCA en format clàssic, quan l'orquestra sènior es posa el vestit d'etiqueta i multiplica els seus efectius fins a donar el to simfònic. "No formem part de la plantilla, però hi toquem sovint. Diguem que estem en un estadi intermedi entre els membres de la Jonca, encara estudiants, i els de l'ONCA, professionals a tots els efectes. Ahir a la nit, per exemple, set dels que toquem avui amb els Solistes vam participar al concert de l'Auditori amb els grans. Això és un salt quantitatiu importantíssim, sobretot si es té en compte que quan es va fundar l'ONCA, el 1992, l'únic andorrà era el director". Ho explica Sergi Claret (1977), violonista per via genètica i un històric de la Jonca, on va ingressar amb la primera promoció. Ell ha vist néixer i créixer un projecte que va sorgir el 2000 i que ben aviat podria donar els fruits per als quals va ser creada: que els músics formats a la Jonca acabin ingressant a la formació sènior.

Tot arribarà. El present és, però, el ja tradicional concert dels Solistes, que per tercera edició protagonitzen la matinal del festival. Passen els anys i els sis intèrprets que van estrenar el grup el 2007 són avui una desena. Una xifra considerable --la Jonca sencera té un planter de dinou intèrprets-- que els ha obligat a dividir-se en dos quintets. El primer --integrat pel mateix Claret i Àlex Arajol, al violí; Sílvia García, a la viola, i Daniel Claret i Mireia Planas, al violoncel-- interpretarà el Quintet per a corda de Schubert, una de les obres de referència del repertori de cambra. Atenció al doble violoncel, un experiment del mestre alemany. Això sí, caldrà armar-se amb una mica de paciència perquè la peça sencera frega l'hora de durada. La segona formació atacarà el Quintet per a piano de Robert Schumann, amb Míriam Manubens al teclat i el repte d'empastar el piano --per cenyir-nos al vocabulari musical-- amb el quartet de corda clàssic. La formació es completa amb Francesc Planella i Josep Martínez (violins), Elias Porter (viola) i Jordi Claret (violoncel).

CURS DECISIU
Atenció especial a l'església de Sant Corneli, marc íntim que ja va ser l'escenari de les primeres edicions del Yepes i on també van debutar els Solistes el 2007. En qualsevol cas, el curs que ve serà el de la revàlida per a les promeses: després de dues temporades intenses, en què es van prodigar a l'exterior i que van culminar amb un inèdit concert a la presó de la Comella, aquest 2009 ha caigut en una certa letargia i a banda del festival d'Ordino només han ofert una altra actuació, al Colors de Música escaldenc. En qualsevol cas, el que toca avui és Schubert i Schumann. Una oportunitat única, diu Claret, de comprovar les prestacions dels músics cridats a succeir un dia els grans de l'ONCA.

El Periòdic d'Andorra