Cerca de notícies

Enquesta

Sarah Chang: "Un músic no pot fer trampes"

11/10/2009 |

 

Entrevista: Sarah Chang La violinista interpreta el concert de Bruch amb l'OBC

 

Va ser nena prodigi i actualment, amb 28 anys, és una de les violinistes més prestigioses del món. Sarah Chang interpreta avui el concert de Bruch amb l'OBC.

Vostè va tocar aquest concert amb 5 anys per entrar a la Juillard School. Com el veu ara?

M'encanta Bruch, és un dels concerts més bonics que s'han escrit mai. El vaig aprendre amb 5 anys, però després el vaig aparcar durant 10 anys. Ara disfruto més tocant-lo, el veig des d'una perspectiva de música de cambra. Abans només tocava les notes escrites per a violí, ara veig la partitura sencera i canvia la manera d'escoltar la música des de l'escenari, el treball és més rodó.

Amb tot, l'acaba d'enregistrar sota la batuta de Kurt Masur (EMI). A Barcelona la dirigeix Eiji Oue. Qui mana, vostè o el director?

Sempre és una solució negociada. Però és cert que segons el director canvien les dinàmiques. Oue és el director titular de l'OBC i jo la convidada, o sigui que mana ell. A més és sensible i posa una gran atenció als detalls, alhora que dóna una gran llibertat al solista. I amb els anys ja sé amb qui m'avinc. Ara busco fer concerts amb qui tingui bona química.

Si als 8 anys comença a tocar amb directors com Zubin Mehta i Riccardo Muti, cap on pot créixer?

Vaig tenir molta sort i des de molt petita vaig treballar amb orquestres com les filharmòniques de Nova York, Berlín i Viena i amb directors impressionants. I em semblava normal! Fins a l'adolescència no em vaig adonar que era una privilegiada.

Què es va perdre pel camí?

No gaires coses. Algunes festes en què havia d'anar a treballar i no em podia emborratxar amb els amics. El món dels concerts és de bojos i cal un caràcter per acceptar aquest estil de vida. A més, encara sóc jove per divertir-me. Suposo que quan tingui un marit i fills hauré d'aprendre a cuinar, a conduir...

Pensa a dirigir o compondre?

Ara molts solistes fan de directors, és una moda, però jo no en sé, i tampoc sé compondre. A mi em va el violí. He treballat amb massa directors excel·lents per fer veure que en sé.

Què sent quan és dalt l'escenari?

No hi ha res que s'hi assembli. El públic et dóna energia, sents electricitat, una pujada emocional. La música clàssica és una professió honrada. No hi ha doblatge, ni micros ni efectes lumínics, no pots fer trampes. O ho fas bé o no.

Marta Porter
Avui