Cerca de notícies

Enquesta

IN MEMORIAM: Hans Hotter. Baix-baríton (1909-2003)

13/12/2003 |

 

n dels més grans cantants del segle XX, el baix-baríton alemany Hans Hotter, va morir el passat dia 6 a Munic, a noranta-quatre anys, segons va anunciar ahir l'Òpera Estatal de Viena en un comunicat.
Intèrpret privilegiat del repertori tant operístic com liederístic germànic, Hans Hotter va ser entre 1952 i 1964 un dels cantants fixos al Festival de Bayreuth, un dels puntals del nou Bayreuth gestat per Wieland Wagner. Allà hi va interpretar els rols de Wotan a la Tetralogia, el rol protagonista de L'holandès errant, Amfortas i Gurnemanz a Parsifal i Hans Sachs a Els mestres cantaires. I és que els papers wagnerians van ser el principal cavall de batalla de Hotter, com ho demostra una dilatada discografia que inclou molts registres en directe des del teatre dissenyat per Wagner: L'anell dels Nibelungs sota la direcció de Keilberth (1952), Krauss (1953), Knappertsbusch (1957 i 1958), així com amb Solti (1958-1965, en la pionera Tetralogia en estudi produïda per Decca); L'holandès errant amb Clemens Krauss (1944), Parsifal amb Knappertsbusch (1962 i 1964) i Solti (1973, novament en estudi) i Tristany i Isolda sota la batuta de Von Karajan (1952).
L'excepcional capacitat per aprofundir en la psicologia dels personatges, la noblesa del seu fraseig, una veu opulenta i una forta presència física el van dur als grans escenaris de la lírica internacional, des del Metropolitan Opera House de Nova York fins a Viena, passant pel Covent Garden de Londres i per Munic. A més a més, Hans Hotter va esdevenir també un gran intèrpret de lied, amb una dicció que molts consideraven incomparable. En són un bon exemple les seves lectures referencials d'El viatge d'hivern, de Schubert.
Nascut a Offenbach am Main, la carrera de Hotter va estar centrada en bona part a Munic, on formaria part de la companyia de l'Òpera Estatal de Baviera entre 1937 i 1972. Allà va començar la seva associació amb la música de Richard Strauss, de qui va estrenar, sota la batuta de Clemens Krauss, algunes de les últimes òperes: Friedenstag (Dia de pau) el 1938, Capriccio el 1942 (en el paper d'Olivier, tot i que posteriorment enregistraria el de La Roche dirigit per Sawallisch) i Die Liebe der Danae (L'amor de Danae) el 1944, en el que seria l'estrena no oficial de l'obra al Festival de Salzburg.
La seva relació amb el Gran Teatre del Liceu va ser més aviat moderada, tot i que això no impedeix que alguns afortunats encara el recordin. La temporada 1949-50 hi va interpretar Kurwenal de Tristany i Isolda i Wotan a La valquíria, mentre que en la temporada 1954-55 Hotter va participar en la llegendària visita del Festival de Bayreuth a Barcelona. En aquesta ocasió, el cantant va interpretar de nou el Wotan de La valquíria, a més, en sessions diferents, els rols d'Amfortas i Gurnemanz a Parsifal i el rei Marke a Tristany i Isolda. La seva posterior i darrera aparició al teatre de la Rambla es va fer esperar: el 1987, amb 78 anys, Hotter tornava al Liceu amb el Schigolch de la Lulu d'Alban Berg, una fita entranyable amb la qual molts van poder veure per darrer cop en acció un dels grans del cant del segle XX.

M.P. / X.C.
Avui