9/2/2010 |
Els cors del Palau de la Música obren una nova etapa i agraeixen el suport rebut de la societat civil cantant tots junts per primer cop.
Els cors del Palau de la Música, des de l'Orfeó Català al Cor de Cambra, passant pels cors de Joves, de Noies i Infantil ,que conformen L'Escola Coral de l'Orfeó, van demostrar ahir que el futur del Palau passa per ells.
En un concert ofert en agraïment per la solidaritat mostrada per la societat civil després dels escandalosos fets protagonitzats pel seu antic president, Fèlix Millet, i el seu director administratiu, Jordi Montull, els efectius corals, acompanyats per la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, i sota les batutes de Josep Vila primer i d'Antoni Ros Marbà després, van oferir El mirador de Vila, el Cant del destí de Brahms i l'últim moviment de la Novena de Beethoven, un cant a l'harmonia i a la convivència que ahir a la nit prenia un significat relleu.
Entre el públic, socis de l'Orfeó, treballadors del Palau, aficionats, representants del món musical i cultural català, com el director general del Gran Teatre del Liceu, Joan Francesc Marco, i representants de les administracions públiques, entre ells el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, que en acabar va destacar "el corrent de simpatia que s'ha despertat vers els cors i el desig de recuperar les arrels fundacionals del Palau", els secretaris de Cultura Eduard Voltas i Lluís Noguera, el líder de l'oposició al govern Artur Mas i Caty Carreras, en representació de l'Ajuntament de Barcelona.
Àlvarez, entre el públic
En un concert emotiu i que, com va dir la presidenta del Palau, Mariona Carulla, "és l'inici d'una nova etapa", es van trobar a faltar, però, patrons de la Fundació i, curiosament, va destacar la presència, entre el públic de platea, d'Enric Àlvarez, el tresorer de l'època Millet, encara avui inculpat pel jutge.
El concert es va cloure amb tots els cors actuant junts per primera vegada en la història del Palau i cantant el Cant de la senyera, l'himne de l'Orfeó Català, amb tot el públic dempeus entonant també emocionat l'última estrofa.
Probablement la data d'ahir -un significatiu 8 de febrer que per només un dia no va coincidir amb el 102 aniversari de la inauguració del Palau- serà recordada com el principi de la nova etapa, una etapa en què els cors tenen molt a dir.
Marta Porter
Avui