Cerca de notícies

Enquesta

Isabel Rey: «Montserrat Caballé és el mirall en què em miro»

23/7/2010 |

 

Isabel Rey es mostra feliç. L'aclamada soprano valenciana, una assídua de Salzburg i els grans teatres internacionals, inaugura avui el Festival de Peralada. Donarà vida a Norina, l'atractiva viuda al voltant de la qual gira l'embolic de l'òpera bufa Don Pasquale de Donizetti. Roberto Rizzi-Brignoli dirigeix aquesta producció, ambientada en un vaixell de creuers.

 

–Avui cantarà un dels seus papers favorits.

–És fantàstic tornar a Norina, un rol divertit amb molts registres i que et permet ser bona i dolenta alhora.

–¿S'hi troba còmoda amb aquesta producció?

–És lúdica i innovadora. Això del vaixell està molt ben trobat. Juga amb la idea del viatge que és la vida.

–No es queixarà del repartiment...

–Estic encantada amb els companys que tinc, entre ells un gran Carlo Colombara, que debuta com a Don Pasquale, i Celso Albelo, que compon un Ernesto amb una musicalitat extraordinària.

–¿Peralada la portarà a un paper somiat al Liceu?

–Al Gran Teatre hi vaig interpretar una versió semiescenificada de Le portrait de Manon, però espero actuar en una òpera completa.

–És habitual al Real però segueix sense actuar al Palau de les Arts. ¿No és profeta a la seva terra?

–Doncs no i haig de conviure amb això. He cantat a l'altre Palau, però no al d'òpera. Temo que se'm passi l'arròs i no pugui interpretar la Susana de Les noces de Fígaro, un dels meus rols preferits.

–El 2011 s'enfrontarà a Zuric a La traviata. ¿No li fa venir vertigen?

–Sempre he volgut cantar-la, però és un personatge difícil i molt intens i s'han de dominar molt bé els recursos. El moment ha arribat. I a l'horitzó tinc una altra òpera de Verdi, I masnadieri, i confio a poder recuperar el Simon Boccanegra que havia de cantar amb Plácido Domingo i es va cancel·lar per la seva malaltia.

–Entre les seves parelles artístiques figuren noms molt importants. ¿N'hi ha algun que l'hagi marcat?

–Amb tots m'he sentit còmoda, però he de destacar Joan Pons, un cantant d'una enorme qualitat humana. Un altre que m'ha impressionat per la seva entrega i talent és Jonas Kauffman, per a mi la veu del segle XXI, salvant Domingo.

SEnD¿No ha tingut mai pànic escènic?

–Vaig començar amb una òpera molt difícil, La sonnambula, de Bellini, però era tan jove i en tenia tantes ganes que no vaig sentir aquesta por. Quan ara hi penso, al·lucino. Treballo molt la tècnica i al pujar a l'escenari sé que puc interpretar bé el meu rol.

–¿La compensa renunciar a la maternitat?

–En el meu cas, sí. He tingut una infància molt bonica però molt estricta. Els meus pares eren molt severs i quan, després d'anys de ser educada per al cant m'hi vaig poder dedicar, vaig conèixer una llibertat que no vull perdre. La maternitat és una feina de cada dia i la meva professió també. Posats a escollir, elegeixo cantar.

–Entre les seves influències hi ha Montserrat Caballé...

–El primer disc que em va regalar el meu pare va ser un de Montserrat Caballé. Jo el cantava fil per randa, tot i que hi havia coses que no crec que pugui interpretar mai. Ha sigut el mirall on m'he mirat.

–Ha escrit lletres de cançons. ¿S'anima amb un llibret d'òpera?

–La meva especialitat és la poesia. He publicat el llibre Del amor y de la vida. Ara faig relats curts. Potser un d'ells podria ser un bon argument.

–¿Val tot en la posada en escena?

–En l'òpera l'important és el cant. El públic exigeix qualitat i refinament. És com si a l'equip del Bar-

ça li prenguessin les botes.

–¿Quin paper juga l'obsessió per l'estètica en l'òpera?

–El cine ha envaït l'òpera i es busca gent amb bon físic. Hi ha repartiments que es fan amb fotografies marginant cantants que són molt bons però no agraciats. Alguns teatres volen gent de no més de 22 anys per a Rigoletto o La traviata. És molt poc realista. Si es vol fer cine això pot valer, però l'òpera és una altra cosa.

–Amb la crisi, ¿s'han de rebaixar caixets?

–Amb la crisi cal sacrificar-se. Hi ha gent que ni ha perdut la seva feina ni el seu poder adquisitiu i han tancat el puny. També és necessari controlar com es fa servir el diner públic. I mantenir la cultura al seu lloc, l'hem de fer prevaler per damunt d'altres coses.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya