Riccardo Muti torna per Cap d'Any
31/12/2003 |
El músic italià dirigeix el tradicional concert de la Filharmònica de Viena.
La recepta és ben coneguda, però no per això menys eficaç i recomanable: per amanir el primer matí de l'any, res millor que deixar-se endur pel ritme dels valsos i polques de la família Strauss.
E l tradicional Concert de Cap d'Any de Viena compta en aquesta ocasió amb un director ja conegut en aquesta efemèride, l'italià Riccardo Muti. Serà la quarta ocasió en què el titular de la Scala de Milà es posarà al capdavant de l'Orquestra Filharmònica de Viena per inaugurar musicalment el 2004 (les anteriors van ser el 1993, el 1997 i el 2000).
Muti és una presència habitual en el podi d'una de les millors orquestres del món. La seva primera col·laboració es remunta a un Don Pasquale al Festival de Salzburg del 1971, i entre altres fites, hi ha el Rèquiem de Mozart a la catedral de Salzburg en memòria de Herbert von Karajan el 1989 i el memorial per Leonard Bernstein el 1990.
Un cop més, la prolífica nissaga Strauss i les seves partitures seran l'eix del programa (que també es podrà escoltar aquest vespre al Musikverein de la capital austríaca), però en aquesta ocasió un nom destacarà per sobre del d'altres, el de Johann Strauss pare, de qui el pròxim 14 de març es commemorarà el 200 aniversari del naixement. Fill de taverner, Strauss es va acostar al violí gràcies als músics que tocaven a l'establiment del seu pare.
No només la 'Marxa Radetzky'
La relació amb Joseph Lanner, l'altre nom clau, amb el de Strauss, en la creació de la tradició de les orquestres de valsos a Viena, va ser decisiva fins que el 1825 el músic va crear la seva pròpia orquestra, una formació que giraria triomfalment per Europa. Johann Strauss moria el 1849 a causa de l'escarlatina, però el seu exemple el continuarien els seus fills Johann (l'autor del vals més famós de tots els que es fan i es desfan, El Danubi blau), Josef i Eduard.
Johann Strauss pare és una figura regular dels concerts de Cap d'Any, encara que només sigui a través d'una sola obra, la Marxa Radetzky, que, com és norma, tanca la sessió amb els espectadors picant de mans. El programa d'enguany vol posar llum sobre una part de la seva extensa producció, eclipsada per la major popularitat de Johann fill. Justament, una peça d'aquest darrer autor mai escoltada en aquest concert, la marxa Es war so wunderschön de l'opereta Der Waldmeister, obrirà una primera part centrada en els fundadors del vals vienès, Lanner i l'homenatjat Strauss pare, que inclou altres partitures inèdites en aquesta efemèride: el Tarantel-Galopp, del primer, i el Philomelen-Walzer i la Frederika-Polka, del segon.
De pressa, de pressa
La segona part del concert estarà centrada en la segona generació Strauus, en la qual tampoc faltaran les novetats: la Satanella-Polka, la Zigeunerin-Quadrille de Johann -homenatge a Irlanda com a nova presidenta de torn de la Unió Europea, ja que està basada en temes d'una òpera de l'irlandès Michael Balfe-, i la polca masurca Stiefmütterchen de Josef. Com sempre, els responsables de la Filharmònica de Viena estan atents a les efemèrides, i la inclusió de l' Eislauf-Polka (la polca patinatge) de Josef Strauss es fa perquè el 2004 és l'Any Europeu de l'Educació a través de l'Esport. Del Fòrum de les Cultures, ni rastre.
A més d'una festa musical, el Concert de Cap d'Any també és un gran negoci. Per això, cada any el segell discogràfic responsable d'editar la sessió s'apressa a dur la gravació a les botigues, mentre els acords dels valsos encara ressonen per la Sala Daurada de la Musikverein. Enguany, Deutsche Grammophon ha anunciat que el doble disc estarà llest el dia 7 de gener, seguit poc després pel devedé corresponent. Un senyal més que l'esdeveniment continua generant gran expectació arreu del món. La transmissió televisiva del 2003 va ser vista per 52,7 milions de persones, 4,4 milions més que al 2002.
Avui