Cerca de notícies

Enquesta

Actualitat local

1/11/2010 |

 

 Josep Pons ha estat nomenat merescudament director musical del Liceu a partir del 2012.

Pinten bastos a tot arreu per a la cultura i calen caps que tinguin la sang freda, les idees clares i la imaginació àgil per navegar en un mar d'aigües turbulentes, més encara quan la història recent està marcada per un saqueig a gran escala. L'Orfeó Català ja té dos candidats a presidir l'entitat, i si bé en el taulell del Palau de la Música Catalana hi ha més jugadors, és innegable que l'equip que lideri l'entitat propietària de l'edifici hi té molt a dir.

 

Ja que la ruptura total amb l'era Millet no ha estat factible, vist des de fora sembla que el dilema és entre continuar amb la transició tranquil·la que en els últims mesos s'ha esforçat a tornar el Palau de la Música al bon camí i una opció de contingut encara imprecís (anunciar com a propi un membre de la candidatura rival és una pífia notable). Seria molt hipòcrita no reconèixer que una derrota de Mariona Carulla seria una sorpresa majúscula.

Qui ja té plaça és Josep Pons, nomenat director musical del Liceu a partir del 2012, càrrec merescut atesa la seva acreditada qualitat. La missió principal és la mateixa que hem sentit any rere any: millorar la qualitat de l'orquestra. Això s'aconsegueix només amb un bon director? Els antecessors de Pons no han estat pas nul·litats tot i que continua fallant la regularitat. S'aconsegueix fent més concerts? No és cap secret que Pons té més experiència simfònica que operística, i si la recepta del repertori orquestral és coneguda, també seria molt hipòcrita no dir que, posats a triar, preferim que la formació liceista toqui millor una òpera de Mozart que una simfonia de Mozart. L'objectiu s'assoleix amb major dedicació? El contracte de Pons és d'entrada més llarg que el dels seus antecessors, sis temporades, i el director català s'estarà més temps per curs, encara que no sabem si Weigle o Boder no van tenir més temps de dedicació al càrrec perquè no podien, no volien o ningú els ho va demanar.

Millorar l'orquestra dependrà dels elements esmentats i, també, dels recursos disponibles, que ara són força menys (l'ajornament de Così fan tutte és un altre mal averany), i del marge de maniobra que tingui Pons, que, per l'anunciat, serà més gran ja que participarà en el disseny de la programació i la contractació de directors convidats. Algú malpensat diria que es volen laminar les atribucions del director artístic, i el fet que en la foto de la signatura del contracte surti només el director general de la casa no contradiu la sospita.

Acabem amb premis, ja que la crítica, incloent-hi aquest cronista, va votar els guardons concedits per Amics del Liceu per al curs 2009-10: La fille du régiment va merèixer els guardons a millor representació, director d'escena (Laurent Pelly) i cantants femení i masculí (Patrizia Ciofi i Juan Diego Flórez). Sebastian Weigle per Tristan und Isolde va ser el millor director musical; Joyce DiDonato cantant en recital; Peter Mattei cantant en concert, i Antonio Gandía, cantant revelació. El jurat va fer una menció especial al retorn de la sarsuela al Liceu després de més de dues dècades d'injustificat oblit.

Xavier Cester
Avui