Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu rescata després de 27 anys l'òpera bufa 'Falstaff'

9/12/2010 |

 

Fa 27 anys que Falstaff, l'última obra que va compondre Giuseppe Verdi (1813-1901), no es representa al Liceu. A partir d'aquesta nit fins al dia 29, el coliseu recupera el testament del compositor italià, una peça singular dins la seva trajectòria, ja que es tracta d'una obra còmica i coral. Verdi es burla de les debilitats humanes a través de la història de sir John Falstaff, un vell cavaller anat a menys. És un bon vivant lasciu i fanfarró amb posat de seductor malgrat el seu terrible aspecte, que queda en ridícul en l'intent de seduir dues alegres i honestes dones casades.

 

Malgrat ser un títol rellevant del repertori, Falstaff s'ha interpretat poc al Liceu. Lluís Pasqual (director d'escena) i Fabià Puigserver (escenografia) van participar en la versió del 1983. «Als anys 60 i 70 es prestava més atenció a les grans veus que a les òperes de conjunt i Falstaff no s'aguanta només amb un gran cantant», destaca Joan Matabosch, director artístic del coliseu.

Hi ha dos repartiments per a les 10 funcions. El primer compta, entre d'altres, amb Ambrogio Maestri (Falstaff), Ludovic Tézier (Ford), Mariola Cantarero (Nannetta), Carlos Chausson (Pistola) i Fiorenza Cedolins (Alice Ford). En el segon hi dominen els intèrprets espanyols. Al costat del cèlebre baríton menorquí Joan Pons (Falstaff) hi cantaran Maite Alberola, Anna Tobella, Àngel Òdena, Carlos Cosías i Pere Bohigas, entre d'altres.

GIR FINAL

Verdi, que havia triomfat amb òperes dramàtiques com Aïda i Don Carlo, va optar per fer un gir copernicà al final de la seva carrera i tornar a l'òpera bufa que havia tractat amb poca fortuna als seus inicis, amb Un giorno di regno. «Falstaff és una peça única. No va existir res de semblant abans ni tampoc després en el món de l'òpera, a excepció potser de Gianni Schicchi», destaca el mestre genovès Fabio Luisi, debutant al Liceu. «El tractament de la veu i de l'orquestra és transparent. Verdi dóna una importància particular als diàlegs i al ritme», afegeix el director, que intentarà que la plantilla del Gran Teatre soni com una orquestra de cambra. «La melancolia de Falstaff que hi ha al text només es pot explicar d'una manera més profunda a través de la música».

Sense restar-li mèrit a Arrigo Boito, autor del llibret inspirat en obres de Shakespeare com Les alegres comares de Windsor i Enric IV, Fabio Luisi recorda: «Boito era un gran poeta però no un geni com Verdi».

MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya