Cerca de notícies

Enquesta

Addiccions Goldberg

19/5/2011 |

 

Les Variacions Goldberg, que Johann Sebastian Bach va regalar el 1741 a l’insomne comte Hermann Carl von Keyserling, creen una estranya i molt intensa addicció. Al segle XX han tingut el seu màxim sacerdot en l’extravagant i genial pianista Glenn Gould. La carrera del canadenc va arrencar el 1955 amb una gravació d’aquesta obra i es va tancar el 1982, poc abans de la seva mort, amb una altra interpretació discogràfica de les 30 variacions d’una mateixa ària, una interpretació que, segons va escriure un Edward W. Said obsessionat per la figura de l’intèrpret, era “molt diferent de l’anterior i, tot i així, salta a la vista que és obra del mateix pianista”.

El Festival de Música Antiga de Barcelona (de l’1 al 12 d’abril) ha sucumbit a aquesta addicció programant tres versions de l’obra que porta el nom de Johan Gootlieb Goldberg, l’intèrpret que havia d’ajudar a agafar el son al comte. ¡En total, 90 variacions en pocs dies i en un mateix escenari! Una, amb Alexandre Tharaud al piano; una altra, amb Benjamin Alard al clau, i una última i la més sorprenent amb el Calefax Reed Quintet, un quintet de vent format per oboè, dos clarinets, saxofon i fagot.

És molt possible que, malgrat la sobreabundància, els espectadors-addictes a la joia del cantor de Leipzig no hagin quedat satisfets. En aquest cas, val la pena agafar un llibre. Per exemple, la novel·la recentment reeditada de Thomas Bernhard El malogrado (Alfaguara). És la història de l’obsessió de dos pianistes amics destinats suposadament a la celebritat, només que aquesta se’ls escapa en el mateix moment en què senten les notes de les Variacions Goldberg tocades al Mozarteum salisburguès durant una classe del gran mestre del teclat, Vladimir Horowitz, per un alumne anomenat Glenn Gould.

Rosa Massagué
El Periódico de Catalunya