Cerca de notícies

Enquesta

Violeta Urmana: "Cantar 'lied' és molt estressant"

18/1/2004 |

 

La cantant lituana es presenta avui al Liceu amb un recital dedicat al postromanticisme.

La mezzosoprano Violeta Urmana, que avui ofereix un recital de 'lied' al Liceu, ha decidit passar-se a la tessitura de soprano i per a l'any 2006 ja prepara el rol de Norma.

M olts la coneixen per les seves impecables interpretacions wagnerianes a Bayreuth, on ha donat vida a personatges com Fricka i Waltraute, però també a Sieglinde. La versatilitat de la seva veu li ha permès cantar tant personatges escrits per a mezzosoprano com altres per a soprano, des d'Ifigènia de Gluck a les verdianes Adalgisa i Lady Macbeth. Un ampli espectre de veus i personalitats que conformen una carrera fora del comú, que va començar com a mezzosoprano dramàtica i que, sorprenentment, tira cap a soprano lírica.
Després del seu debut al Liceu fa quatre anys amb un Stabat Mater de Rossini dirigit per Riccardo Muti el 2002 i d'una inoblidable Madama Butterfly al Teatre Victòria el 1995 com a Suzuki, ara torna per oferir un recital de lieder romàntics i postromàntics. Acompanyada al piano per Jan Philip Schulze, Violeta Urmana interpretarà peces de Franz Liszt, Hugo Wolf, Wagner, Poulenc i Richard Strauss.
Urmana es mou en el camp del lied des del 1999 amb tres o quatre programes, perquè assegura que no troba "tant de temps per estudiar amb tranquil·litat". "Cantar lied és molt estressant, requereix molta concentració per poder transmetre l'atmosfera ideal, però alhora dóna molta satisfacció perquè no depens de cap director d'escena ni musical, sinó només d'un pianista que és un company i que s'adapta a tu en tot moment". A més, Urmana, també té clar que el lied és una manera d'obrir-se portes a ciutats on no hi aniria si s'hagués de fer una òpera perquè "els concerts amb orquestra són molt cars".


Gens limitada
El seu espectacular debut amb Wagner (Fricka) a la Scala de Milà amb només un any de carrera i la fama que li han donat les seves actuacions a Bayreuth han eclipsat en part una altra meitat de carrera dedicada al repertori italià: Verdi, Bellini, Mascagni, Rossini i també l'hongaresa El castell de Barbablava, de Bartók. Un repertori prou ampli perquè ella mateixa exclami: "Encara sort que no estic limitada!".
Amb tot, assegura que ella estima Bellini. "Vaig fer Adalgisa a Sevilla l'any 2000, però ara ja estic pensant a fer de Norma al 2006". Una revelació sorprenent tenint en compte que Urmana és -o ha estat fins ara- mezzosoprano i que el de Norma està considerat el rol per a soprano més difícil del repertori operístic. Abans, però, ja té previst fer d'Isolda i repetir la seva exitosa Kundry l'any que ve al Liceu, al costat de Plácido Domingo com a Parsifal. I allà, lluny en el temps, evoca la seva futura Brünhilde: "He renunciat al repertori pesant per arribar-hi, però encara no sé quan serà, potser quan tingui 50 anys".
Aquest canvi de registre assegura que és pel canvi que ha sofert la seva veu, "és un canvi de veu, no de cap", assegura per deixar clar que aquestes coses no depenen de la voluntat sinó de les condicions. "Vaig començar com a mezzo, però a base d'estudiar he après a cantar menys a batzegades i d'una manera més lírica, i això m'ha obert la veu".
En aquest futur pròxim, Urmana inclou també la substitució del personatge de la princesa d'Èboli (l'any que ve se n'acomiadarà) de Don Carlo pel d'Elisabetta
De moment, per al mes que ve ja té prevista una Lady Macbeth a Sevilla, ser Maddalena a Andrea Chenier a Madrid i La Gioconda a Berlín, on la va cantar per primer cop en una substitució que li van comunicar sis hores abans del concert. "Sort que me la sabia d'haver-la enregistrat amb Domingo", diu. Després vindran Isolda a Roma, el debut de Gioconda (en concert) al Covent Garden al setembre, el debut com a Leonora (Forza del destino) al Covent Garden dirigida per Muti, el Pasifal al Liceu el 2005, un nou debut com a Tosca a Los Angeles, Ariadna auf Naxos i l'esperada Norma a Dresden, primer en versió concert, "per veure com me'n surto".

Guanyadora del Viñas
Curiosament, l'actuació a Barcelona de Violeta Urmana coincideix amb les proves del concurs de cant Francesc Viñas, un concurs del qual va guanyar el primer premi l'any 1992, a més d'altres premis secundaris. "El que més em va impressionar va ser la gran quantitat de diners que em van donar, estava felicíssima. Eren dos milions de pessetes que em van permetre viure tranquil·la durant força temps. L'altre premi que vaig guanyar era una borsa d'estudis, però a mi no m'interessava canviar de professora en aquell moment, o sigui que no ho vaig aprofitar. El que em va sorprendre més, però, va ser que no se'm va obrir ni una porta. Jo pensava que amb un premi tan prestigiós com aquest, se m'obriria alguna porta, però en aquest sentit, no em va servir de res".

Marta Porter
Avui