ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

Martín i Soler: obertures

Martín i Soler: obertures

Classificació temàtica: Òpera i sarsuela


Martín i Soler: obertures.
The World Orchestra Ensamble of Jeunesses Musicales. Dir: Josep Vicent.
 

Columna Música. 1CM0164. 1 CD. 41 min.

Recomanat per Catclassics

Sens dubte un dels grans encerts del catàleg del segell Columna Música és aquest compacte, editat el 2006 en commemoració dels dos-cents anys de la mort de Vicent Martín i Soler (1754-1806) i en ple procés de recuperació de la seva obra. Encert per cobrir llacunes en la nostra història musical. També per promocionar una qualitativa orquestra de joves músics en totes les famílies instrumentals. I finalment encert per fer-ho amb un repertori quasi bé desconegut -L'isola del piacere (1795) i La festa del villaggio (1798), absents en disc-, a excepció de la propina mozartiana i les obertures d'Una cosa rara (1786) i Il tutore burlato o La madrilenya (1778). Aquesta darrera només enregistrada per Carles Magraner al capdavant de la Capella de Ministrers (CDM 0410, en dos actes en vers com a sarsuela) i que permet diferenciar les sonoritats més tallants i de colors més incisius amb instruments d'època, diferents a les directrius seguides per Josep Vicent.

La també jove batuta cerca la brillantor i l'espontaneïtat d'unes partitures en la línia de l'època: de tall clarament italianitzant, duració mitjana d'uns cinc minuts, jovials, fresques i amb una considerable gamma d'idees musicals, on preval la inspiració melòdica. La instrumentació no arriba a l'excel•lència de Mozart, com fa evident la propina donjuanesca, però no desacredita la fama aconseguida pel compositor valencià i que li van permetre compartir pedestal amb Cimarosa i Paisiello. L'època encara no requeria música com una religió sinó una diversió i Vicent sap captar aquesta essència. La construcció del discurs no és modern i s'emmarca dins la línia clàssica, tradicional, més simfònica i densa. Segurament aquest sigui l'únic retret: sense ser desmesurats, els mitjans són excessius per a les peces i el so acusa que el nombre d'intèrprets és considerable. Detall menor davant una execució sòlida, ben matisada, sense punts irrellevants Josep Vicent apunta maneres: atacs amb força, equilibri de seccions, textures clares, moments de lirisme i bona captació de l'idiomatisme de les peces.

Uns resultats òptims en un enregistrament excepcional, de so tècnicament impecable. La presentació en dijipack i les eficients notes de carpeta reafirmen la professionalitat d'una discogràfica mitjana que ofereix garanties. Llàstima que el breu minutatge –només 41 minuts- evita conèixer més obertures operístiques o de ballet.

Albert Ferrer i Flamarich



Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de