ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

Heinrich Schütz. Opus ultimum

Heinrich Schütz. Opus ultimum

Classificació temàtica: Música sacra


Collegium Vocale Gent
Philippe Herreweghe
Concerto Palatino

Harmonia Mundi

Sovint el gran públic tendeix a simplificar la música barroca vinculant-la a la gran generació que clouria aquesta magnífica epoca. Em refereixo als autors nascuts al voltant de 1680, amb Bach, Telemann, Händel, Vivaldi, D. Scarlatti, Rameau. Si bé aquesta simplificació és lògica ja que aquest llistat d'autors portarien el barroc musical cap a les seves més altes fites, no cal oblidar un seguit de grans músics antecessors, amb menys repercusió però importantíssims, sense els quals no es podria entendre el barroc musical. En aquest grup hi trobem a Itàlia des de Monteverdi i Frescobaldi (a cavall encara amb el Renaixement) i, més tard Cavalli i Corelli; Lully i Couperin a França, Purcell a Anglaterra i a Alemanya, Buxtehude o el propi Schütz del que avui parlo. Formament influït per la música italiana, rep en la seva joventut ensenyança de Gabrielli, de qui n'esdevindrà alumne preferit, convertint-se, al tornar a Alemanya, en un dels principals vincles entre el barrocs dels dos països. La seva música és greu i de gran volada esperitual, intensa. S'hi aprecien les influències, a banda del mestre Gabrielli, de Monteverdi i també de Lassus o Victoria en la seva vessant més pietista.

Nascut un segle exacte abans la gran anyada de 1685 (any del naixement de J.S. Bach, Händel i D. Scarlatti) aquest organista i compositor és recordat i valorat sobretot per la seva música sacra, en especial pels tres cicles de passions que influiran directament en Bach. Per desgràcia gran part de la seva música ens ha estat vetada, ja que se n'han perdut les partitures. Sortosament la fortuna ens ha anat regalant, molt de tant en tant, alguna de les seves perles perdudes. Aquest és el cas d'aquest Opus Ultimum, Cant del cigne, escrit el 1671, un any abans de la seva mort i que ens proposa Harmonia Mundi. La partitura va ser trobada el 1900 a l'església de Guben. Aquesta obra esdevé un veritable cant del cigne i testament artístic. Es tracta d'una versió musical del Psalm 119, culminada pel Psalm 100 i un Rèquiem alemany, que ens revella les intactes capacitats musicals d'un músic excel•lent als seus 86 anys.

Pel que fa a la interpretació que avui comento, com sempre que el Collegium Vocale de Gant i Herreweghe s'apropen a la música barroca la lectura ratlla la perfecció, mantenint uns temps lents que s'adiuen d'allò més bé a aquesta música, que no vol presses.

Ignasi Albors


Altres crítiques d'aquest CD:
Audiophile Audition
Radio France
Opera News
Roskilde



Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet