ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

Música simfònica catalana vol.III

Música simfònica catalana vol.III

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant


Oltra: Alimara

Samper: Suite Mallorca

Toldrà: Suite en Mi.

Martorell: La mata de jonc

Orquestra Simfònica de Joves Intèrprets dels Països Catalans. Salvador Brotons, director.

ENSOLFA. SR0808270 DDD 2008 1 CD 65:42 2009

ENSOLFA

La Universitat Catalana d’Estiu organitza anualment uns cursos a Prada de Conflent que es clausuren amb un concert de la Jove Orquestra Simfònica dels Països Catalans dirigida per Salvador Brotons. Aquests concerts configuren una col•lecció que arriba al seu tercer volum després de la recuperació d’ algunes composicions de Morera, Casals, Serra, Salvador i Pahissa els anys 2006 i 2007.

El programa de 2008 l’obre el poema simfònic Alimara de Manuel Oltra i el tanca La mata de jonc de Joan Martorell, que és un breu i aconseguida peça neorromàntica tòpicament hollywoodense en el caràcter melòdic i èpic. L’ interès del disc rau a la Suite Mallorca de Baltasar Samper i la Suite en Mi de Toldrà. La primera és significativa per la seva diversitat, pel bucòlic segon moviment que frega l’ idíl•lic i per ser un contrapès a la més fresca tot i que tècnicament imperfecta suite de danses del també mallorquí Bernat Pomar. L’ estil d’aquest resulta més directe, enèrgic i manierista en el treball del folklore davant certs passatges d’amanerament expressiu però major originalitat de la referida suite de Samper. La segona obra destacable és la de Toldrà. Resulta ser la primera del catàleg orquestral del català i en ella demostra fluïdesa discursiva, bon treball del material, encant melòdic i cert caràcter universal que pot remetre a influències nòrdiques.

En general, domina l’estètica del Noucentisme català, derivada de l'harmonia tradicional al marge de wagnerianismes i d' avantguardes europees. Són composicions refinades en l’ academicisme, que poden recordar a Ravel en l’orquestració i a Debussy en l’ ens evocatiu i suggestiu. No aposten pel programatisme i en la seva faceta pintoresca remeten a termes tan imprecisos i poc musicals com els de mediterranitat i catalanitat. L’execució i la captació sonora són correctes però a l’edició li falta millorar l’estètica, l’organització dels textos i la qualitat de la presentació.



Albert Ferrer i Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet