Novetats

Cerca de novetats

 

Enquesta

Més piano espanyol...

Classificació temàtica: Música de cambra i solista instrumental

Obres de Soler, Marcial de Adalid, Albéniz, Granados, de Falla, Mompou, Marco, Díez, Stéfani.

Mario Prisuelos, piano

VERSO. VRS 2066 DDD 1CD 69:33 2009

Verso

En direccions diferents, són diversos els reculls de piano espanyol que s’ han editat els darrers mesos: des del desè volum -apòcrif- d ‘enregistraments de Ricard Viñes (Tritó) fins al treball de Manuel Escalante i el pianisme a Extremadura (Sedem), sense oblidar els hits del Spanish Piano de Yoko Suzuki (Columna Música). En aquesta línia s’inscriu el treball del pianista madrileny Mario Prisuelos que, sense abús de tòpics, ha configurat un recital que recorre un ample arc estètic i cronològic. Es tracta d’ una proposta on l’exigència no és sempre sinònim d’espectacular i que, en bona mesura, recull la vessant nacionalista i les diferents influències europees de la literatura pianística espanyola de cada època.

Les resultants són unes execucions més que correctes, amb dosis de transparència, digitació ben articulada i, en definitiva, les qualitats de domini tècnic i expressiu requerits per a un treball ple de canvis estètics interns i de caràcter evocatiu. El seu discurs conté pinzellades de lluminositat i delicadesa, fluctuant entre la transcendència i el bagatel•lisme, entre l’experimental i el bon gust. Al marge de Soler, Albéniz, Granados, Falla l’ iconoclasta Mompou, serveixen d’exemple la chopiniana Balada op.92 de Marcial de Aladid; el personalíssim Soleá de Tomás Marco; les breus i postromàntiques impressions Cartas a la oscuridad de Consuelo Díez; o l’ ambient opressiu i tens d’ Elegía II i Macumba de Daniel Stéfani.

Albert Ferrer i Flamarich