ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

Els Mil de Nagano

Els Mil de Nagano

Classificació temàtica: Música simfònica i concertant


Mahler: Simfonia núm. 8

Silvia Greenberg, Lynne Dawson, Sally Matthews, sopranos. Sphie Koch, Elena Manistina, mezzosopranos. Robert Gambill, tenor. Detlef Roth, barítono. Jan-Hendrik Rootering, baix. Windsbachen Knabenchoir. MDR Rundfunkchor de Leipzig. Rundfunkchor Berlin. Deutsches Symphonie Orchester Berlin. Kent Nagano, director.
 
HM 501858.59 DDD 2 CD 2004 88:15 2011

Harmonia Mundi

Harmonia Mundi prossegueix les seves reedicions "Gold" a preu mitjà i format dijipack amb una de les poques gravacions mahlerianes del seu catàleg: la Vuitena de Nagano (abril-maig de 2004). Hi ha, per cert, un greu descuit en el llibret (pàg. 5) en no citar la soprano III (Mater gloriosa) ni les quatre trompetes i tres trombons fora d’escena entre els efectius de l’obra.

Aquesta va ser una de les primeres gravacions realitzades íntegrament en SACD i en estudi, obtenint una acollida molt favorable de la crítica internacional. L’èxit també es va deure a l’absència de lectures estimulants després de l’acceptable de Chailly (Decca 2000) i la sorprenent d’Antony Witt (Naxos, 2005) comercialitzada en dates similars. Una sequera que va durar fins a l’edició de la Vuitena de Boulez (DG, 2008).
 
Nagano incideix en la suavitat com a via mística i el conseqüent antagonisme a la commoció i paüra de Solti, Kubelik i Bernstein, configurant un sentit sacrosant i atmosfèric allà on aquests van buscar la transcendència. Nagano se centra en el misteri i la sensualitat del viatge (finals I i II) rematant l’obra en una lenta filiació parsifalenca. La versió supera els 83 minuts de Bernstein III i els 85 de Zillig, Boulez i Tilson Thomas. Destaquen la sonoritat de l’orgue, l’ excel·lent prestació orquestral i coral –l’infantil inclòs-, en una línia més cambrística que orfeònica i moments de particular bellesa. Els solistes resulten desiguals individualment (les veus femenines i el tenor acusen seriosos problemes de vibrat, entonació, emissió forçada i pèssim suport diafragmàtic) però responen com a conjunt.


Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet