ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mà de guido
 

NOVETAT

Lieder de Herzogenberg

Lieder de Herzogenberg

Classificació temàtica: Recital vocal i lied


Herzogenberg: lieder

Hélène Lindqvist, soprano. Philipp Vogler, piano.  

CPO 7775862 DDD 2009 64:43 2013

So: *** / Valoració: ***

 

CPO

El segell de compositor menor ha servit per a etiquetar una gran quantitat de compositors que van ocupar un paper destacat entre el segle XVIII i les primeres dècades del segle XX però sense el premi d’una transcendència històrica. Darrera aquest clixé normalment es troba un talent espectacular, en gran part ignorat pel públic melòman. Aquest és precisament un camp fèrtil amb el que el segell alemany CPO ha assolit una fama i reconeixement mundials i més que justificats les últimes tres dècades. Seva tasca en favor especialment –i no exclusivament- de compositors del segle XIX coberts per l’ombra dels grans i pioners (Beethoven, Mendelssohn, Schumann, Liszt, Wagner, Brahms, Strauss, etc.) ha estat decisiva per establir un cànon més just i extens del panorama creatiu de l’avantpassada centúria. D’aquesta manera s’ha diluït alguns tòpics sobre el concepte de mestre, la funció del cànon que configuraven i certes decisions de mercat. En aquest context, l’actual revisionisme del repertori permet trobar nombrosos exemples de veritables mediadors culturals que aleshores eren reconeguts, aclamats, fins i tot imitats. Alguns d’ells, van contribuir a la resolució de crisis puntuals d’alguns gèneres com ho va ser Raff en la simfonia o Franck en les sonates per a violí, com es sabut.

Un exemple és Heinrich Picot de Peccaduc, Baró von Herzogenberg (1843-1900) de qui CPO ha publicat gran part del seu estimable catàleg: des de la seva obra per a piano i cambra (sonates per a violí, violoncel, trios amb piano, quartets, etc.) a l’oratori Der Geburt Christi i la Missa en mi bemoll, sense oblidar les dues simfonies i algunes altres pàgines orquestrals com el Concert per a violí. És a dir, una variada oferta que complementa l’aportació de segells com Hänssler, en allò reincident d’algunes obres i Carus, pel que fa al corpus coral a capella.En el present compacte i com a primícia mundial estem convidats a conèixer 24 lieder la recerca musicològica ve legitimada pel suport de la Internationale Gesellschaft Herzogenberg.

De cronologia similar a Dvorák, Rimski-Kórsakov, Grieg, Rheinberger o Reinecke, von Herzogenberg va ser amic de Brahms perquè la seva dona Elisabeth havia estat alumna de l’hamburguès. La dada és significativa perquè el seu coneixement -així com el de Bach- va motivar un acusat gir en la seva tendència, que el van allunyar de les posicions wagnerianes d’avantguarda. El seu eix compositiu, en conseqüència, mira a la tradició liederística de Schubert, Mendelssohn, Schumann, Loewe tant en les referències literàries com musicals. Aquestes constitueixen una selecció de diferents opus i períodes amb poemes pertanyents a la primera del segle XIX: Goethe, Eichendorff, Mörike, Heine, Rückert, Brentano i alguns anònims populars, així com la raresa d’un Buchner o altres contemporanis del compositor com Heyse.

L’enregistrament efectuat el desembre de 2009 emana elegància i bon gust en la majoria dels lieder. L’equilibri entre la veu i piano és adequat, essent ella ben recolzada pel teclat i aconseguint una combinació de suavitat, brillantor i claredat en l’articulació. La flexibilitat fraseig, delicat i curvilini es correspon a la varietat de caràcters i humors: tots ells són part de l’habitual còctel de expressiu i emocional del segle XIX, que bascula de la nostàlgia i l’exaltació a la meditació sobre la vida amorosa, el sentiment d’alienació del subjecte en el món i la fascinació per la natura en un sentit panteista. La veu de la soprano Hélène Lindqvist mostra una afinació correcta, amb un centre sonor i un registre agut sense estridència i brillant, en la que no hi falten  demostracions concretes de fiatto. Per la seva part, Philipp Vogler al piano sap trobar matisos expressius que li donen claredat, lleugeresa i intimitat; alhora que també ressalta efectes com, per exemple, el joc de pedals i la consegüent ressonància a Der Vögel Abschied op. 91 en la imitació de les campanyes.

En conjunt, els lieder són tractats com gran literatura sense disfressar la simplicitat de l’escriptura tant vocal com pianística ni sobredimensionar-la (no abunden, per exemple, contrastos harmònics dins de cada peça i fer-ho, es mouen dins les relacions habituals). Això reflecteix la serietat del treball i de qui estan al capdavant d’aquest tipus de troballes musicològiques, alhora que la competència dels estudis musicals del país. Un duo que, per cert, llançarà un disc amb lied d’Anton Rubinstein (1829-1894), fundador del Conservatori de Moscou i mestre de Txaikovski i Taneiev, entre d’altres. L’edició, marca de la casa, segueix l’estètica habitual i el llibret en dues llengües, conté els cantables amb una precisa acotació dels poemes i els poetes, així com unes doctes notes de carpeta que combinen l’escenari històric i biogràfic del compositor amb una anàlisi musicològica, bastant minsa aquesta vegada. Quelcom infreqüent a CPO.

 

 



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet Amb el suport de