ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Novetats

Tria un apartat:

Cerca de novetats

Paraules:
Tema:
Tipus:
Ajuda

la mÓ de guido
 

NOVETAT

El dietari de ToldrÓ
El dietari de ToldrÓ

El dietari de ToldrÓ

Classificació temàtica: Ďpera i sarsuela


Impressions incoherents de la meva vida frívola a Barcelona (Total res!).

Eduard Toldrà (Edició a càrrec de Francesc Cortès i Mercè Comas).

Quaderns Crema. Barcelona, 2014 (437 pàgs.)

ISBN: 978-84-7727-543-5

Acantilado, Quaderns Crema

Acantilado és un dels segell més ponderats per la quantitat i la qualitat de les edicions a nivell estatal. A més, any rere any, les seves incursions musicals són més apassionants com ho demostren les recents publicacions de Schönberg de Charles Rosen, La música como pensamiento. El público y la música instrumental en la época de Beethoven de Mark Evan Bonds i El viaje musical por Francia e Italia en el siglo XVIII de Charles Burney amb traducció i edició crítica a càrrec de Ramon Andrés (Barcelona, 2014. IBSN: 978-84-16011-07-0. 494 pàgines). Aquesta darrera és la crònica d’una observació i descripció detallades fruit de la curiositat i l’afany explorador del músic i investigador Burney durant el seu viatge per Itàlia –passant per França- realitzat entre el juny i el desembre de 1770. És un retrat cultural i específicament musical, però també de les elits europees i el seu entorn. Ramón Andrés torna a demostrar la seva immensa capacitat de treball i erudició configurant una lectura plena d’esclaridores notes en un estudi crític que parteix de les diverses publicacions del text. Hi aporta nombrosa informació biogràfica dels testimonis esmentats i altres fets rellevants que situen al lector actual en un devenir cultural ric i en constant interacció. Només s’hi enyora un índex onomàstic que faciliti la consulta de les dades a historiadors i afeccionats. 

D’altra banda, el grup editorial fincat a Barcelona també aposta per l’edició en català a través de la sèrie D’un dia a l’altre. En aquest ocasió hi ha inclòs el dietari de joventut del violinista, director d’orquestra i compositor Eduard Toldrà (1895-1962), dos anys després del cinquantenari de la seva mort. La Biblioteca de Catalunya n’ha tutoritzat l’edició crítica que Francesc Cortès i Mercè Comas signen. D’ambdós, per cert, no n’apareix cap dada curricular, si bé el primer és un dels professors universitaris i musicòlegs més avantatjats del moment i un profús investigador de la realitat musical catalana dels segles XIX i XX. Llur estudi, concís i estructurat, inclou una introducció acompanyada d’un breu perfil biogràfic i del context.

Publicat com a Impressions incoherents de la meva vida frívola a Barcelona (Total res!), la meitat del dietari l’ocupa l’any 1911 el darrer dia del qual clou les anotacions. S’hi nota la maduresa i l’evolució -el 22 d’octubre d’aquest any és prou revelador-, no exempta de divertides i empàtiques percepcions del seu enamorament o d’opinions musicals sobre el repertori que estudiava i tocava com alumne i músic de cambra i d’orquestra: l’aversió a Strauss, l’admiració pels Trios de Schumann, el gust per Max Bruch, Mozart i Haydn; o les sarsueles que va veure i interpretar, incloses les redactades per Jacinto Benavente com a llibretista, aleshores futur premi Nobel de Literatura l’any 1922.

Cortès i Comas han adequat la ortografia i la puntuació respectant les particularitats que reflecteixen una realització fonètica o pronunciació diferent a la moderna. No han prescindit de l’índex onomàstic –tendència darrerament no gaire respectada-. No obstant, malgrat no ser un dels propòsits del llibre, s’hi enyora un incís més abundant de referències i explicacions sobre determinats fets i personatges (el mestre Kaehler, el violinista Francesc Costa, la cantant Morató, etc). A risc d’estendre’s en una feina documental quasi de tesina, calia incloure una dosi major d’historiografia per a copsar el context i quotidianitat en el que es movia el jove Toldrà. Com tot dietari no pensat per a la posterioritat, la lectura és lenta per la diversitat de temes plasmats i per la discontinuïtat de qui escriu els pensaments i de qui s’expressa per a si mateix. És recomanable dosificar la llegida, especialment si el lector no està acostumat al català prefabrià i només cerca dades musicals.

L’edició és elegant, nítida, rústica i tipografia i cos de lletra còmodes en la línia que caracteritza el segell. En conjunt, és d’agrair que Quaderns Crema posi a disposició de la societat un llegat que no per excessivament específic i àrid està mancat de vàlua. Benvingut i amb ell l’acompanya el record de Jaume Vallcorba Plana, editor d’Acantilado, traspassat aquest agost, a qui els afeccionats i els professionals hem d’agrair l’aposta per la difusió de títols –alguns capdalts- tot i l’escassa comercialitat de la bibliografia musical a casa nostra.



Albert Ferrer Flamarich

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet